L'ART

Lisaa24
Mind Map by Lisaa24, updated more than 1 year ago
Lisaa24
Created by Lisaa24 over 5 years ago
7
0

Description

Mapa mental del arte

Resource summary

L'ART
1 Definició

Annotations:

  • L’art és una activitat creativa, individual o col·lectiva, que utilitza elements materials per expressar la realitat, les emocions i les idees. Per tant, l’art és l’expressió per mitjà de la qual l’ésser humà manifesta la seva tendència natural cap a la bellesa.
  • El procés creador: Té dues fases: o  La idea o  La realització L’arquitecta dissenya un edifici i l’artesà el construeix; l’escultura és dissenyada i elaborada per un sol artista (normalment); i la pintura és d’un únic artífex.
  • El procés artístic o  Emissor o artista o  Receptor o client
  • Per comprendre l’obra d’art hem d’analitzar-la des de 2 punts de vista: o  Formal o plàstic o  Contingut o significat
  • Requisits per enfrontar-se a l’obra d’art: o  Evitar ideologies que condicionin la teva valoració o  Fugir de la influència del tema Hem de valorar l’obra d’art com una realitat nova: LA REALITAT PLÀSTICA
1.1 L'art com a matèria d'estudi

Annotations:

  • La història de l’art cerca de descobrir i conèixer els valors estètics que han predominat a cada civilització, és a dir, un resum sistemàtic dels diferents llenguatges formals utilitzats a cada època per expressar-se artísticament. L’historiador utilitza diferents metodologies, per comprendre més profundament l’obra: - Formalistes (aspectes plàstics) -  Iconogràfiques (tema) -  Iconològiques (interpretació del tema) -  Sociològiques, tècniques i de gènere (atenció en  les qüestions) -  Semiològics (cultura visual)
1.2 L'art com a document social

Annotations:

  • L’obra d’art informa de la història i es converteix en un document gràfic d’un temps i un país, una cultura o una civilització. Per això el seu coneixement és indispensable per comprendre el passat.
1.3 L'art com a patrimoni

Annotations:

  • La Unesco (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura) afirma que els béns culturals són un dels elements fonamentals de la civilització i de la cultura dels pobles i, que aquests, només assoleixen entitat si en coneixem amb precisió els orígens, la història i l’ambient.
1.4 Els museus i l'art

Annotations:

  • Els museus són llocs destinats a conservar, exposar, divulgar i estudiar obres d’art. -  Museus públics (finals S. XVIII): Gairebé tots com a resultat de la donació de les col·leccions d’art de les monarquies. -  Museus privats: van lligats a les col·leccions particulars i als artistes mateixos.
1.5 Les tipologies artístiques

Annotations:

  • Les belles arts: -  Arts menors: miniatura, orfebreria, tapís, ceràmica, vidre, mobiliari, etc. -  Arts majors: arquitectura, escultura, pintura, gravat, dibuix i mosaic.
2 L'urbanisme

Annotations:

  • Definició: disciplina que estudia la configuració de les diverses tipologies arquitectòniques, monumentals i paisatgístiques en l’espai. L’urbanisme es converteix en el marc on s’instal·len les arquitectures i els monuments, i on es crea un paisatge urbà.
2.1 Urbanisme puntual

Annotations:

  • Places i petits o grans espais públics creats a les ciutats amb una formulació que determina l’ordre de l’espai urbà.
2.2 Urbanisme de ciutat

Annotations:

  • Concepte més global. Busca de relacionar el traçat urbà d’una manera coherent creant una xarxa de carrers intercomunicats. o  Ciutat radial i ortogonal o  Ciutat ideal i ciutat utòpica
2.3 Urbanisme de paisatge o jardins

Annotations:

  • Organització coherent d’uns espais complementaris d’una vil·la, un palau o un castell. Destinats al lleure, al descans i al contacte amb la natura.
3 L'arquitectura
3.1 Definició i principis

Annotations:

  • Art de projectar i construir edificis o espais per a l’ús de les persones. Comporta una voluntat estètica. 3 principis: - Firmitats (fermesa): solidesa constructiva i resistència als agents erosius. - Utilitas (unitat): complís amb la seva finalitat. - Venustas (elegància). Harmonia i bellesa.
3.2 Tipologies arquitectòniques
3.2.1 Arquitectura civil

Annotations:

  • Domèstica: la de la Roma antiga. Ha adoptat 3 formes: insula o casa de pisos, domus o casa unifamiliar i villa o casa al camp.
  • Lúdica: teatres, amfiteatres, circs, termes i palestres. A més a més: estadis, poliesportius, cinemes, i altres espais de lleure i esbargiment. (Museus inclosos)
  • Institucional: ajuntaments, basíliques, palaus de justícia, edificis administratius, etc.
  • Commemorativa: arcs de triomf, obeliscs, monuments, columnes commemoratives. També: piràmides, hipogeus, mastabes, panteons i sepultures.
  • Comercial: llotges de contractació, duanes, mercats, grans magatzems, centres comercials, etc.
  • Infraestructures: es relaciona amb la enginyeria i amb l’urbanisme: camins, autopistes, ponts, aqüeductes, estacions i aeroports.
3.2.2 Arquitectura religiosa

Annotations:

  • Destinada al culte i té l’expressió més genuïna en els temples. A l’interior dels temples s’hi troben espais que han adquirit singularitat arquitectònica, com les capelles devotes, votives i funeràries.
3.3 Característiques de l'arquitectura

Annotations:

  • L’arquitectura té dos elements estructurals essencials: Espai interior i espai exterior o volum. Un tercer element més superficial: l’ornamentació.
3.4 Factors en la seva configuració

Annotations:

  • -  Eixos de composició general. -  Murs i formes que embolcallen i defineixen l’espai. -  Llum i color -  Les proporcions (magnitud de l’edifici respecte de l’home): ens permeten distingir entre arquitectura antropocèntrica i arquitectura monumental.
3.5 Elements
3.5.1 Materials
3.5.1.1 Funció constructiva

Annotations:

  • fang cuit, fusta, pedra (antics), ferro, acer, vidre, formigó armat, i altres metalls i materials sintètics (actuals).
3.5.1.2 Funció ornamental

Annotations:

  • Emblanquinats, guixos, mosaics, porcellanes i aplacats de pedra o de fusta.
3.5.2 Tècnics
3.5.2.1 Sostenidors
3.5.2.1.1 El mur

Annotations:

  • Suport de caire continu que tanca l’edifici pels costats i el compartimenta interiorment. Pot ser de càrrega (paret mestra) o de separació.
3.5.2.1.1.1 Aparell

Annotations:

  • Forma com es troben disposats els materials. - Irregulars - Regulars
3.5.2.1.1.2 Parament o superfície

Annotations:

  • Pot estar a la vista o es pot amagar.
3.5.2.1.1.3 Obertures

Annotations:

  • Elements essencials per a l’habitatge de l’edifici (obren accessos, permeten l’entrada de llum i ventilació i descarreguen els murs. - Llindar: part inferior de la porta. - Ampit: part inferior de les finestres. - Muntants: part lateral de portes i finestres.
3.5.2.1.2 Columnes, pilars i pilastres

Annotations:

  • Suports verticals que serveixen per sostenir les cobertes i els arcs. A vegades per reforçar els murs.
3.5.2.1.2.1 Columna

Annotations:

  • Element sostenidor vertical. De secció circular i de forma cilíndrica (generalment). - Base o pedestal: sobre la qual descansa el fust (pot ser simple o composta). - Fust: part central de la columna entre la base i el capitell. L’engruiximent del fust a la part central s’anomena èntasi. - Capitell: part superior de la columna. Part que té més riquesa decorativa. Damunt d’aquest, hi descansen l’arc i l’entaulament.
3.5.2.1.2.2 Pilar

Annotations:

  • Element sostenidor vertical de secció rectangular. Més robust i massís que la columna.
3.5.2.1.2.3 Pilastra

Annotations:

  • Pilar adossat a la paret. Tenen base a la part inferior i capitell a la part superior.
3.5.2.1.3 Altres elements sostenidors

Annotations:

  • Poden descansar al terra o no.
3.5.2.1.3.1 Contrafors o estreps

Annotations:

  • Suports verticals adossats a un mur.
3.5.2.1.3.2 Peu dret

Annotations:

  • Qualsevol suport vertical (fusta) coronat per una peça anomenada sabata.
3.5.2.1.3.3 Cariàtides i atlants

Annotations:

  • Escultures femenines i masculines que substitueixen el fust d’una columna o pilastra.
3.5.2.1.3.4 No descansen al terra

Annotations:

  • Mènsules, cartel·les i permòdols.
3.5.2.2 Sostinguts
3.5.2.2.1 La llinda

Annotations:

  • Element horitzontal que transmet les càrregues de la coberta de manera vertical. Permet l’ús de la coberta plana o arquitravada.
3.5.2.2.2 L'arc

Annotations:

  • Element corbat que desvia lateralment les càrregues de la coberta. Parts principals: dovelles, impostes, la línia d’imposta o d’arrencada, la llum, la clau, els salmers, l’intradós i l’extradós. Arcs més comuns: mig punt, apuntat, ferradura, peraltat.
3.5.2.2.2.1 Arc former

Annotations:

  • Paral·lel a l’eix longitudinal de les naus.
3.5.2.2.2.2 Toral

Annotations:

  • Transversal al mateix eix.
3.5.2.2.2.3 Arcbotant

Annotations:

  • Arc rampant que descarrega les voltes als contraforts exteriors de l’edifici.
3.5.2.2.3 Cobertes planes o arquitravades

Annotations:

  • Recolzen a la llinda i exerceixen càrregues verticals sobre els elements sostenidors. La componen 2 elements.
3.5.2.2.3.1 Frontó

Annotations:

  • Espai triangular situat a la façana entre la cornisa i la teulada de dos vessants.
3.5.2.2.3.2 Entaulament

Annotations:

  • Consta de 3 parts: arquitrau, fris i cornisa.
3.5.2.2.4 Cobertes corbades o de volta

Annotations:

  • Cobertes originades pel moviment longitudinal o de rotació d’un arc generador. Descarreguen el seu pes sobre els murs o pilastres. Les més habituals són: la volta i la cúpula.
  • Cimbori: estructura quadrada, octagonal o prismàtica que es construeix damunt del creuer d’una església.
3.5.2.2.4.1 La volta

Annotations:

  • Constituïdes per dovelles (dovella central=clau). Es construeixen per trams oberts a l’exterior per uns espais anomenats llunetes (il·luminació al seu interior). Més comunes: la volta de canó, la d’arestes, la de creueria i la volta amb petxines.
3.5.2.2.4.2 La cúpula

Annotations:

  • Volta semiesfèrica que està formada pel moviment rotatori d’un arc generador sobre la seva clau (dovella central) que tanca l’arc. Per passar d’una planta quadrada a una de circular: 2 maneres de fer-ho.
  • La cúpula pot ser una semiesfera o pot estar constituïda pel tambor (anell octagonal o cilíndric sobre el qual s’assenta la cúpula). Tipus de cúpula més habituals: mitja taronja, el·líptica, oval, bulbosa i gallonada.  Actualment destaca la geodèsica.
3.5.2.2.4.2.1 Trompes

Annotations:

  • Petits elements semicònics que converteixen un espai interior quadrat en un d’octagonal.
3.5.2.2.4.2.2 Petxines

Annotations:

  • Elements que ocupen els llocs buits entre els arcs que sostenen la cúpula.
4 La plàstica

Annotations:

  • Engloba totes les manifestacions pictòriques i escultòriques.
4.1 Tipus
4.1.1 Obres úniques

Annotations:

  • terreny pictòric - úniques i originals
4.1.2 Obres múltiples

Annotations:

  • En el gravat (exemple) pressuposa una repetició més o menys extensa.
4.2 Temàtiques

Annotations:

  • Temàtiques molt diverses, però les més valorades són: o  Religioses o  Mitològiques o  Temes històrics o  Retrats o  Populars i aristocràtiques o  Marines o  Paisatges o  Al·legòriques... o  Actualitat: temàtiques metafísiques, surrealistes, cinètiques, abstractes...
5 L'escultura

Annotations:

  • Pensada per ocupar un lloc concret. El punt de vista pot ser: o  Únic/múltiple o  Frontal/circular
  • - Tenir en compte la distància física entre l’escultura i l’espectador. - La relació de l’escultura amb l’arquitectura és fonamental, perquè ocupa altars i fornícules (es relaciona amb l’espai urbà).
  • MIQUEL ÀNGEL DEIA QUE L’ESCUTLURA ES FA... “per forza di levare”: traient material d’un bloc de fusta, pedra o marbre.
5.1 Solucions
5.1.1 Modelatge

Annotations:

  • L’artista dóna forma a una imatge amb els dits i amb diverses eines (materials: cera, guix o argila)
5.1.2 Tallat

Annotations:

  • Consisteix en llevar i rebaixar material d’un bloc de pedra, marbre o fusta.
5.1.3 Buidatge

Annotations:

  • Tècnica escultòrica per mitjà de la qual s’obté un motlle a partir d’un model realitzat prèviament en cera (o altre material mal·leable).
5.2 Materials
5.2.1 Marbre

Annotations:

  • Material de l’escultura per antonomàsia. Duresa.
5.2.2 Alabastre

Annotations:

  • Alabastre i pedra calcària: Materials més dúctils i tous.
5.2.3 Granit

Annotations:

  • És el més difícil de tallar.
5.2.4 Fusta

Annotations:

  • Més comunes: boix, caoba i noguera.
5.2.5 Materials al S.XX

Annotations:

  • Acer inoxidable, el formigó, el ferro, el cartró, la tela encolada, etc.
5.3 Instruments
5.3.1 Concepte i passos

Annotations:

  • L’escultor transforma la matèria pressionant-la o colpejant-la amb instruments diversos. La majoria d’eines són punxants o tallants.
5.3.1.1 Desbastat

Annotations:

  • Es fa amb un punter. - Cisells i gúbies: eines tallants de tall recte i que tenen el tall corbat.
5.3.1.2 Allisat

Annotations:

  • Es fa amb llimes o paper de vidre. En el marbre es fa amb pedra tosca i abrasius.
5.3.2 Formes
5.3.2.1 Ple volum o escultura exempta
5.3.2.1.1 Unifacialitat

Annotations:

  • Únic punt de vista òptim frontal.
5.3.2.1.2 Multifacialitat

Annotations:

  • Multiplicitat de punts de vista òptims.
5.3.2.2 Relleu

Annotations:

  • Forma d’escultura que s’acosta més a la pintura, però utilitza els diversos tipus de relleu per aconseguir la perspectiva i profunditat en la representació.
5.3.2.2.1 Alt relleu

Annotations:

  • Sobresurt més de la meitat del seu volum.
5.3.2.2.2 Mig relleu

Annotations:

  • Només sobresurt la meitat de la figura.
5.3.2.2.3 Baix relleu

Annotations:

  • Té un griux inferior a mitja figura.
6 La pintura

Annotations:

  • És la manifestació artística que el públic coneix més bé, tot i que el procés d’elaboració pictòrica és complex. Anteriors del segle XIX els pintors partien d’uns traços fers a manera esbós (“modello”).
6.1 Instruments
6.1.1 La paleta

Annotations:

  • Suport sobre el qual el pintor posa els pigments que farà servir en l’obra.
6.1.2 El pinzell

Annotations:

  • Eina que, en actuar sobre els suports, els imprimeix.
6.1.3 L'espàtula

Annotations:

  • S’utilitza per barrejar colors, aplicar-los i estendre capes de fons i de pintura.
6.1.4 Altres instruments

Annotations:

  • Mans, tubs, trossos de tela per al frottage, espais, etc.
6.1.5 Eines del dibuixant

Annotations:

  • Llapis i ploma
6.2 Suports
6.2.1 Primer suport

Annotations:

  • Va ser la paret de les coves (obres en aquestes parets=art parietal)
6.2.2 Segon suport

Annotations:

  • Fusta i tela
6.2.3 Tercer suport

Annotations:

  • Mur (obres en aquests murs=pintura mural). Tècniques pictòriques murals: - Fresc - Tremp
6.2.4 Altres suports

Annotations:

  • Coure, llautó, zenc, pissarra, pergamí (gran importància en l’art de la il·luminació).
6.3 Tècniques

Annotations:

  • La majoria es combinen dos constituents per aconseguir el color: pigments de color i aglutinants.
  • D’altra banda, van aparèixer noves barreges sintètiques com l’acrílic (assecatge molt ràpid, i possibilitat de ser emprada en diversos tipus de superfície). Tècnica eminent decorativa: la laca (vernís dur i brillant fet amb làtex).
6.3.1 Fresc

Annotations:

  • Modalitat més usual de la pintura mural. S’utilitza la sinòpia: dibuix preparatori que es fa damunt l’arrebossat i permet fixar els contorns de l’obra.
6.3.2 Tremp

Annotations:

  • Utilitzada com a pintura mural. Utilitzat pels pintors renaixentistes.  
6.3.3 Oli

Annotations:

  • Sobre taula/llenç. Barreja de pigments amb oli à color brillant i possibilitat de rectificar.
6.3.4 Aquarel·la

Annotations:

  • Colors transparents i lleugers, aglutinats amb goma aràbiga, sense utilització del blanc.
6.3.5 Guaix o aiguada

Annotations:

  • Consisteix en la utilització de colors opacs, una mica més pastosos, i l’ús del blanc.
6.3.6 Encàustica

Annotations:

  • Colors diluïts en cera fosa. Segle XX: aparició d’altres tècniques pictòriques.
7 El dibuix

Annotations:

  • Fase prèvia de la realització artística.
7.1 Característiques

Annotations:

  • - Una característica important del dibuix és la seva brevetat d’execució, però aquesta apreciació no sembla gaire exacta avui. - Avui dia, el dibuix  assoleix categoria artística pròpia.
7.2 Composicions comunes

Annotations:

  • El dibuix a llapis, a tinta, el carbó i la sanguina (feta amb llapis de color vermell).
7.2.1 El pastel

Annotations:

  • Tècnica que s’executa en sec.   
7.2.2 La cera

Annotations:

  • És més grassa (barreja de colors amb cera líquida).
8 El gravat

Annotations:

  • Una de les característiques més importants del gravat és la seriació (possibilitat de ser reproduït més d’una vegada). El suport que utilitza és el paper i a vegades la tela. Per estampar el dibuix es fa servir premsa.
8.1 Mètodes d'impressió
8.1.1 Impressió en buit

Annotations:

  • La matriu es dibuixa a base de solcs (s’utilitza en el gravat al burí o l’aiguafort).
8.1.2 Impressió planogràfica

Annotations:

  • Es dibuixa sobre una matriu pedra.
8.1.3 Esgrafiat

Annotations:

  • El dibuix resultant no té relleu, sinó que està enfondit.
8.1.4 Impressió a partir de plantilla

Annotations:

  • La imatge s’obté transferint el color.
8.2 Tipus de gravat

Annotations:

  • Al peu dels gravats s’hi indiquen els noms de: l’autor, el gravador i el dibuixant.
8.2.1 Gravat de traducció

Annotations:

  • Copia una pintura, escultura, arquitectura...
8.2.2 Gravat de creació

Annotations:

  • Crea una obra original que després serà reproduïda un nombre de vegades variable (segons la tècnica elegida).
9 Les tipologies artístiques

Annotations:

  • Altres disciplines que són importants a l’hora de valorar el fenomen artístic en tote les seves dimensions.
9.1 Miniatura

Annotations:

  • Coneguda també com a art de la il·luminació. És una pintura al tremp de petites dimensions, feta sobre un pergamí o un paper, i que s’utilitza per decorar manuscrits.
9.2 Vitrall

Annotations:

  • Es treballa a la manera d’un mosaic damunt un dibuix previ.
9.3 Mosaic

Annotations:

  • S’utilitza com a paviment o per adornar murs.
9.4 Ceràmica

Annotations:

  • Productes que s’obtenen modelant masses d’argila i altres terres. Les ceràmiques poroses són tèrries i permeables, com la terracuita i la pisa. Les impermeables són el gres i la porcellana.
10 L'art en la cultura de masses

Annotations:

  • Noves formes d’expressió. Amb l’ajut del “mass media”, els nous llenguatges de l’art (fotografia, cinema, video, cartell i còmic) han construït el nou imaginari icònic de la societat contemporània.
  • Aquesta possibilitat de difondre massivament els productes artístics ha permès una democratització cultural que ha fet de l’obra d’art un objecte de consum popular.
10.1 Fotografia

Annotations:

  • (Any 1816 es realitzà la primera fotografia per Joseph Nicéphore NIEPCE). - Permet captar una imatge concreta sobre una superfície de dues dimensions. - La fotografia artística no cerca necessàriament la realitat, sinó una recreació que conjuga aspectes pictòrics com la composició, la llum i els colors.
  • Ha demostrat una capacitat d’adaptar-se a personalitats artístiques i visions de la realitat molt diferents (mitja molt dúctil a la llibertat creativa).
10.2 Cartell

Annotations:

  • (aparició al segle XVIII) Reflex fidel de l’art i de les inquietuds socials de cada època. El cartell fusiona la imatge i la paraula en un tot que tingui per a aquell a qui s’adreça una significació precisa. 
  • Fonaments del cartellisme modern: -  Assimilació d’un producte a una persona o un model icònic conegut. -  Adaptació de la tipografia a l’estètica i el missatge. -  Simplificació de formes i ús de colors vius i contrastats.
10.3 Cinema

Annotations:

  • (1896 inventat pels germans LUMIÈRE). Mitjà d’entreteniment i instrument de transmissió ideològica i de creació artística. La música ha fet del cinema un art complet (integra música i paraula en una unitat inseparable).
  • Els moviments i enquadraments de la càmera, de la llum i l’escenografia han creat un llenguatge artístic i estètic personal.
10.4 Còmic

Annotations:

  • (apareix el 1896, en un diari de Nova York). Llenguatge narratiu que explica una història mitjançant una successió de vinyetes que integren dibuix i text. Conjunció de la imatge i el text per explicar una acció temporal.
  • Gran capacitat de comunicació amb públics heterogenis. Finals de 1950, artistes utilitzen el llenguatge i format del còmic per als seus quadres.
10.5 Vídeo i noves tecnologies

Annotations:

  • Gran versatilitat creativa a partir de la manipulació d’imatges noves, o bé ja editades. Capacitat de provocar la reflexió sobre el poder de la comunicació i de la imatge.
  • El “computer art” ha suposat la substitució de les tècniques artístiques mecàniques per les digitals.
11 L'anàlisi de l'obra d'art

Annotations:

  • L’urbanisme, l’arquitectura i els monuments configuren el paisatge urbà d’una ciutat i li donen una singularitat pròpia.
11.1 Arquitectura
11.1.1 Vistes
11.1.1.1 Façana

Annotations:

  • S’estructura en cossos (organització horitzontal) i en carrers (organització vertical). Cal tenir en compte els elements que la defineixen.
11.1.1.2 Planta

Annotations:

  • Pot ser de tipus diferents segons l’estil, l’època i la funció (en arquitectura religiosa són freqüents: formes de creu llatina i grega, plantes basilical i circular...).
11.1.1.3 Alçat

Annotations:

  • Conjunt d’elements arquitectònics verticals. S’hi identifiquen els elements sostenidors (murs, columnes, pilastres o pilars) i els elements sostinguts (arcs, voltes, cúpules, tambor, cimbori i arquitrau).
11.1.2 Funció

Annotations:

  • Objectiu amb què ha estat projectada l’obra (funció utilitària, teatral, especulativa, simbòlica, comercial...) i el simbolisme de l’edifici (poder polític, religiós o econòmic).
  • Finalment, també és important conèixer els antecedents de l’obra i les influències posteriors.
11.2 Urbanisme
11.2.1 Cal considerar

Annotations:

  • La trama urbana i la seva relació amb l’arquitectura, i els monuments en el conjunt del paisatge de la ciutat o del territori.
11.2.2 És important

Annotations:

  • És important situar l’espai urbanístic cronològicament, col·locar-lo en l’estil artístic corresponent i determinar si la configuració d’aquest espai és una intervenció puntual. Altre element important: relacions amb altres intervencions i obres del mateix autor.
12 L'anàlisi de l'obra d'art

Annotations:

  • Per fer un estudi complet s’ha de fer una anàlisi formal, per identificar els elements de què consta i, a continuació, una anàlisi conceptual, per estudiar-ne el significat. Finalment es fa una anàlisi tècnica.
12.1 Pintura
12.1.1 Anàlisi formal

Annotations:

  • - Fer atenció a les formes i valorar si són tancades (dibuixístiques) o obertes (pictòriques). - Posar atenció en la composició de la pintura per tal de situar el fons i les figures, la profunditat i altres característiques.
12.1.1.1 La composició
12.1.1.1.1 Tancada

Annotations:

  • o centrípeta: tots els elements van al centre del quadre.
12.1.1.1.2 Unitària

Annotations:

  • Els elements interaccionen els uns amb els altres.
12.1.1.1.3 No unitària

Annotations:

  • Els elements es troben individualitzats.
12.1.1.1.4 Superficial

Annotations:

  • Les diverses parts que integra estan separades per una perspectiva geomètrica.
12.1.1.1.5 Oberta

Annotations:

  • o centrífuga: els elements van cap als extrems del quadre.
12.1.1.1.6 Profunda

Annotations:

  • Els elements es superposen per mitjà d’una perspectiva aèria.
12.1.1.2 Elements importants

Annotations:

  • - La línia de l’horitzó - La geometria: pot ser circular, triangular, amb elements en franges verticals o horitzontals, amb corbes, etc. - La llum: ha de ser identificada per l’origen i per la naturalesa (natural, artificial o conseqüent) i també cal observar les maneres com s’aplica (clarobscur, tenebrisme...). d.      El cromatisme de l’obra: distingir si el pintor ha fet servir colors purs, càlids, freds...
12.1.2 Anàlisi conceptual

Annotations:

  • - Reconèixer el tema representat i les fonts literàries en què es vasa (llibres d’història, evangelis apòcrifs...). - Estudiar la iconografia (estudi dels atributs i símbols representats) i la funció.
12.1.3 Anàlisi tècnica

Annotations:

  • 2 aspectes associats: - Tècnica utilitzada per l’artista: oli, fresc, cera, tinta, etc. - El suport: tela, paper, cartró, vidre, etc.
12.1.4 Altres

Annotations:

  • El coneixement de la situació de l’obra també aporta informació important. L’estudi d’una obra ha de complementar-se amb l’anàlisi dels models plàstics anteriors o posteriors que hi ha pogut influir.
12.2 Escultura
12.2.1 Anàlisi formal

Annotations:

  • -Punt de vista (unifacial, 1 únic punt) o(multifacial, perspectives diverses). - Definir el tipus de cromatisme (policromia, daurats, estofats...) - Identificar els elements afegits sobre l’escultura (vestits, corones...). - Destacar la tipologia de l’estructura analitzada (ple volum, mig relleu...) i la seva situació en retaules, façanes, teulades, etc.
12.2.2 Anàlisi conceptual

Annotations:

  • - Serveix per comprendre el significat de l’escultura. - Cal descobrir la temàtica de l’obra, conèixer les fonts literàries i identificar la funció a què es dedica.
12.2.3 Anàlisi tècnica

Annotations:

  • - Veure amb quins materials ha estat realitzada l’obra - Si ha estat esculpida d’un bloc únic o amb la unió de diversos blocs. - Veure la relació de l’obra amb d’altres de semblants del mateix autor.
Show full summary Hide full summary

Similar

Arte Egipcio
maya velasquez
Arte Barroco
juanmadj
ARTE DE GRECIA
Alex Velazquez
Arte en el siglo XX
Rafael Cardozo
Arte de la prehistoria
Ismael Hernández
01 - Contexto histórico del Renacimiento
Jesús Aguado Álvarez
Composición de la pintura
cog1824
Literatura Barroca y Neoclásica
Jose Lopez
MODULO 1 LA PINTURA Y SU SIGNIFICADO
antoniomoralesm
Útiles de la Prehistoria
María Ruiz
ARTE TECNOLOGICO
esteban carreño