L'època de la Restauració borbónica i Orígens i consolidació del catalanisme

sonia36_1994
Mind Map by , created almost 6 years ago

Mind Map on L'època de la Restauració borbónica i Orígens i consolidació del catalanisme, created by sonia36_1994 on 11/16/2013.

48
1
0
Tags No tags specified
sonia36_1994
Created by sonia36_1994 almost 6 years ago
Statistics Key Words
MrOMeara
Maths Revision
Asmaa Ali
GCSE AQA Physics 2 Circuits
Lilac Potato
CCNA Security 210-260 IINS - Exam 3
Mike M
CST Module 6a
Jane Foltz
Rounding to decimal places
Ellen Billingham
Fractions and percentages
Bob Read
A-level Sociology Quiz
Chuck Amobi
01 Long Term causes of the French Revolution
Holly Lovering
CPA Exam Topics and breakdown
joemontin
L'època de la Restauració borbónica i Orígens i consolidació del catalanisme
1 El sistema polític de la Restauració
1.1 Cànovas
1.1.1 nou model polític que superés alguns dels problemas del liberalisme procedent
1.1.1.1 dos objectius
1.1.1.1.1 elaborar una constitució basada en el bipartidisme
1.1.1.1.1.1 Constitució de 1876
1.1.1.1.1.1.1 monarquia com a institució
1.1.1.1.1.1.2 poder moderador
1.1.1.1.1.1.3 corts bicamerals
1.1.1.1.1.1.3.1 Senat
1.1.1.1.1.1.3.2 Congrés dels Diputats
1.1.1.1.1.1.4 aprovació sufragi universal masculí
1.1.1.1.2 pacificar el país posant fi a la guerra de Cuba i al conflicte carlí
1.1.1.1.2.1 guerra d'ultramar
1.1.1.1.2.1.1 Cuba
1.1.1.1.2.1.1.1 -Partido Autonomista -Unión Constitucional
1.1.1.1.2.1.1.2 Foment del Treball Nacional que defensaven l'espanyolitat de les colònies
1.1.1.1.2.1.1.2.1 oposición clases obreres
1.1.1.1.2.1.2 1879-Guerra Chiquita
1.1.2 alternança de poder
1.1.2.1 liberals;Sagasta
1.1.2.1.1 ·monarquia ·Constitució ·propietat privada ·consolidació Estat liberal, unitari i centralista ·sufragi universal masculí ·reformisme social progresista i laic
1.1.2.2 conservadors; Cánovas
1.1.2.2.1 ·monarquia ·Constitució ·propietat privada ·consolidació Estat liberal, unitari i centralista ·immobilisme ·sufragi censatari ·Esgèsia ·ordre social
1.1.2.2.1.1 1882- sufragi universal masculí
1.1.2.2.1.2 1885- Pacte d'El Prado, pacte entre liberals i conservadors
1.1.2.2.1.3 1897- Mort de Cánovas →Ramón Blanco
1.1.2.3 torn pacífic de partits
1.1.2.3.1 corrupció electoral
1.1.2.3.1.1 caciquisme
1.1.2.3.1.2 tupinada
2 Les forces polítiques marginades del sistema
2.1 evolució del republicanisme
2.1.1 -Partido Republicano Posibilista (Emilio Castelar) -Partido Republicano Progresista (Manuel Ruiz) -Partido Republicano Centralista (Salmerón) -Partit Republicà Democràtic Federal (Pi i Margall)
2.2 reconversió del carlisme
2.2.1 -Partido Católico Nacional (Ramón Nocedal) -Partit Catòlic Integrista (Salvador Casañas, Félix Sardà i Salvany) -Obrerisme -Nacionalisme
3 Les conseqüències del desastre del 98
3.1 crisi política i moral
3.1.1 conseqüènces limitades davant la crisi econòmica
3.1.2 no es va produir la gran crisi política que s'esperava
3.1.2.1 Tancament de caixes a Catalunya
3.1.3 crisi moral i ideológica que va causar un impacte psicològic important entre la població
3.2 1876- Institución Libre de Enseñanza
3.2.1 regeneracionisme
3.2.1.1 CATALANISME
3.2.1.1.1 Una nova Cultura catalanista
3.2.1.1.1.1 La persistencia de la identitat catalana
3.2.1.1.1.1.1 Decret de Nova Planta
3.2.1.1.1.1.1.1 refús de centralització admnistrativa
3.2.1.1.1.1.1.1.1 desaparició català
3.2.1.1.1.2 Renaixença literaria i cultural
3.2.1.1.1.2.1 Renaixença: moviment cultural per reivindicar l'ús públic i literari del català.
3.2.1.1.1.2.1.1 Jocs Florals
3.2.1.1.1.2.1.1.1 Jacint Verdaguer, Ángel Guimerà, Narcís Ollé
3.2.1.1.1.2.1.2 "català que es parla"
3.2.1.1.1.2.1.2.1 Frederic Soler
3.2.1.1.1.2.1.3 Valentí Almirall
3.2.1.1.1.2.1.3.1 polític i periodista, va ser el primer a formular una doctrina del fet diferencial català a "Lo Catalanisme"
3.2.1.1.1.2.1.3.2 Primer Congrés Catalanista (1880)
3.2.1.1.1.2.1.3.2.1 Centre Català (1882)
3.2.1.1.1.2.1.3.2.1.1 Segon Congrés catalanista (1883)
3.2.1.1.1.2.1.3.2.1.2 1885- Memorial de Greuges
3.2.1.1.1.2.1.3.2.1.2.1 document que va ser presentat a Alfons XII i que constituia el primer manifest polític unitari del catalanisme. Denunciava el centralisme i demanava el dret a impulsar la vida regional; defensava el proteccionisme i el dret civil català davant l'amenaça governamental d'elaborar un nou codi civil únic per a tota Espanya.
3.2.1.1.1.2.1.3.2.1.3 1877- Lliga de Catalunya
3.2.1.1.1.2.1.3.2.1.3.1 Missatge a la Reina Regent
3.2.1.1.1.2.1.3.2.1.3.2 1891- Unió Catalanista
3.2.1.1.1.2.1.3.2.1.3.2.1 Bases de Manresa
3.2.1.1.1.2.1.3.2.1.3.2.1.1 17 articles on s'hi atorgaven competències absolut proclamava l'oficialitat de la llengua catalana.es al poder català en materia legilativa, educación, justicia,... S'hi proclamava l'oficialitat de la llengua catalana i s'hi declarava voluntari el servei militar
3.2.1.1.2 Els inicis del catalanisme polític
3.2.1.1.2.1 La crítica del centralisme
3.2.1.1.2.1.1 nou Estat Liberal defineix Espanya com a nació única
3.2.1.1.2.1.1.1 model d'organització estatal basat en la centralització política, económica, administrativa, jurídica i militar
3.2.1.1.2.1.1.2 Els moviments populars (bullangues) van ser una primera mostra d'oposició al centralisme
3.2.1.1.2.2 Federalisme
3.2.1.1.2.2.1 es va iniciar a la mà del republicanisme (Abdó Terradas)
3.2.1.1.2.2.1.1 1868- Partit Republicà Democràtic Federal
3.2.1.1.2.2.1.2 Francesc Pi i Margall defensava que l'Estat federal español havia de ser el resultat de la unió voluntària dels diferents pobles o regions d'Espanya
3.2.1.1.3 Formació de la Lliga Regionalista
3.2.1.1.3.1 el desastre del 98 va sgnificar la irrupció en la política
3.2.1.1.3.1.1 aspiracions polítiques del catalanisme
3.2.1.1.3.1.1.1 Unió Regionalista
3.2.1.1.3.1.1.1.1 formada per alguns dirigents del Tancament de Caixes i representants de la burgesia agrària
3.2.1.1.3.1.1.2 Centre Nacional Català (1900)
3.2.1.1.3.1.1.3 1901- Lliga Regionalista (Enric Prat de la Riba)
3.2.1.1.3.1.1.3.1 Va tenir influencia entre industrials, comerciants i professionals de Barcelona
3.2.1.1.4 altres nacionalismes i regionalismes
3.2.1.1.4.1 Nacionalime basc
3.2.1.1.4.1.1 nascut com a reacció a l'abolició dels furs i al canvi de la societat tradicional (Sabino Aranda)
3.2.1.1.4.1.1.1 1894- PNB
3.2.1.1.4.2 Galleguisme
3.2.1.1.4.2.1 nascut per reivindicar la llengua i la cultira gallegues (Vicente Risco)
3.2.1.1.4.3 Valencionisme
3.2.1.1.4.3.1 reivindicació de la llengua i la cultura valencianes
3.2.1.1.4.3.1.1 Valencia Nova
3.2.1.1.4.4 Aragonisme
3.2.1.1.4.4.1 reivindicació del passat i de les tradicions aragoneses (Joaquín Costa)
3.2.1.1.4.5 Andalusisme
3.2.1.1.4.5.1 impulsat per Blas Infante
3.2.1.1.4.5.1.1 Asamblea Regionalista de Ronda
3.2.2 influïda pel krausime
3.2.3 Generación del 98
3.2.3.1 alternativa política
3.2.3.1.1 CATALANISME
3.3 desastre del 98 va significar fi del sistema de la Restauració

Media attachments