Ortografia tema 7, 8 i 9

Página 1

TEMA 7

LES CONSONANTS M I N

Normalment els sons de ema i de ena es distingeixen. De vegades, però, les grafies m i n es confonen en la ponuncia i això fa que tinguem dubtes sobre la manera d'escriure alguens paraules.

Normes ortogràfiques de m i n: (escrivim m)

Davant de b, p im

Davant de f (exepció: paraules que comencen per con-, en-, in)

Paraules amb el prefic circum-

(escrivim n)

Davant de v (excepcions: tramvia, triumvirat)

Grups de consonants amb m i n:

(grafies) -mp- (pronúncies) La p no es pronuncia

(grafies) -mm- (pronúncies) Es pronuncien les dues emes en una prnúncia acurada

(grafies) -nn- (pronúncies) Es pronuncien les dues enes en una pronúncia acurada

(grafies) -mn- (pronúncies) Es pronuncien les dues consonants

Com a cas de dubte freqüent, cal no confondre les paraules compte (càlcul d'una quantitat), comte (títol nobiliari) i conte (narració).

TEMA 8

LA LLETRA HAC

Hi ha quatre tipus de hac:

Hac aspirada: la hac només es pronuncia quan és aspirada, en mots manllevats a altres llengües o en onomatopeies.

Hac inicial: en paraules com el verb ahver, ham, harmonia, helicòpter, herba, hereu, heura, hiena, himne, hissar, hivern, hora, hort, hospital... i els seus derivats. Dins d'aquest apartat destaquen els mots cultes formats per elements provinents del llatí o del grec: hecto-, hemi-, hemo-, hidro-, hiper- i hipo.

Hac intercalada: en paraules com ahir, adhesió, aleshores, anhel, choesió, enhorabona, exhaurir, exhaustius, exhibició, filharmònica, inhibit, Mahoma, prohibit, subhasta, tothom, vehicle.....

Hac fianl: en les interjeccions ah, eh, oh.

LA ELA GEMINADA

La ela geminada és una lletra modificada formada per dues eles separades per un punt volat, es a dir, situat a mitja alçada. Excepte en una pronunciació molt acurada, pronunciem la ela geminada com una sola ela. Per això hem de conèixer unes normes que ens recorden quan cal escriure l·l:

Paraules que comencen per: al·l-, col·l-, gal·l-, il·l-, mil·l- i sil·l-

Paraules que acaben en: -el·la, -il·la i -il·lar.

Parauels cultes meparentades amb parauels que s'escriuen amb ll.

Altres paraules: bèl·lic, Brussel·les, cèl·lula, el·lipse, excel·lent, instal·lar, intel·ligència, libèl·lula, medul·la, mol·lusc, pàal·lid, paral·lel, satèl·lit, sol·licitud, violoncel·lista...

TEMA 9

L'APÒSTROF

Norma 1: Els pronoms febles em, et, es, el, la i en s'apostrofen quan van davant d'una forma verbal que comença per vocal o hac. Hi ha una excepció que cla tenir en compte: el pronom la, igual que l'article femení singular, no s'apostrofa davant d'una forma verbal que comença per i o u àtones.

Norma 2: Els pronoms febles em, et, es, el, ens, els i en s'apostrofen quan van darrere d'una forma verbal que acaba en vocal, exepte si forma un difton decreixent.

Norma 3: Quan es combinen dos o més pronoms febles, l'apòstrof s'ha de situar tan a la dreta com sigui possible.

EL GUIONET

El guionet (-) es fa servir en una sèrie de casos, el primer dels quals té a veue, també, amb la combinació dels pronoms febles amb els verbs. Escrivim amb guionet quan:

Els pronoms febles quan van darrere del verb (si no hi ha apòstrof)

Els numerals entre la desena i la unitat i la unitat i la centena

Les onomatopeies i repeticions

Algunes paraules compostes: les que comencen amb el nom d'un punt cardinal, les paraules el primer element de les quals acaba en vocal i el segon comença amb r, s o x i algunes paraules que podrien resultar difícils d'interpretar a l'hora de llegir-les i algunes altres expressions: adéu-siau, abans-d'ahir....

.