Mind map
VARIETATS LINGÜÍSTIQUES
Map content
VARIETATS LINGÜÍSTIQUES
- un mateix contingut informatiu es pot comunicar de maneres diferents. El l´us real i concret.
variació diafàsica
- depén de les característiques de la situació comunicativa.
- camp
- relaciona directament amb el missatge, al tema genèric, corret o quotidià, varietat col·loquial, tècnic o especialitzat
- mode
- fa referència al canal i preparació del text. En el cas oral, se sol distingir entre oral i conversacional i oral monologat. Textos impontanis i l`escriptura amb els textos planificats. Hi ha textos orals planificats, escrits previament i textos escrits espontanis, preten donar una aparança d`espontaneïedad
- intenció comunicativa
- el propòsit de l`autor es escriure un text.
- to
- refereix a la relació que mantenen els interlocutors entre ells i concreta el grau de formalitat de la llengua
- àmbit d`ús
- Es compon d`una sèrie de situacions de parla. Està relacionat amb el concepte de varietat diafàsica o registre.
- acadèmic
- els textos que transmeten información en el context de les institucions educatives
- literari
- els textos són el producte d`un acte creatiu, que s`ha elaborat fent servir un llenguatge literari, caracteritzat sobretot per l`ús de figures retoriques, amb la intenciò de buscar un efecte estètic
- administratiu
- els textos reguien les actuacions dels ciutadans i la relació d`aquests amb les institucions
- periodístic
- ofereix notícies d`actualitat i opinions d`especialistes de temes d`interés general.
- publicitari
- els textos pretenden convencer el receptor que un producte és bo.
- privat
- inclou les interaccions interpersonals, en què els missatges que s`intercanvien els interlocutors no tenen un interés públic, sinó privat
- missatge
- ''¿Saps que s`ha calat foc en una dsicoteca de Marbella?'' ''S'ha produït un incendi''
- camp
- general
- mode
- oral dialogat
- intenció comunicativa
- informar
- to
- informal ( casa) formal ( telenotícies)
- ámbit d`ús
- privat i preriodístic
- característiques de cada situació
variació diastràtrica
- depén de l'estatus ssociocultural o el sexe del parlants. Volen marcar las seua identitat com a col·lectiu i crearuna espècie de codi secret que els distingisca de la resta de grups.
variació diatòpica
- És el canvi lingüístic en l´espai, és a dir, la variació que depén de la procedència geogràfica dels parlants
- dialecte
- Que es parla en una regió de la llengua
- subdialecte
- varietat geogràfica d´un conjunt de comarques
- parlar
- terme que designa la varietat diatòpica d´un poble, d´una ciutat o fins i tot d´un barri d´una ciutat
- diferències fonètiques
- En els mapes dialectals, per tal de delimitar les zones on s`esdevé un determinat fenomen lingüístic, fem servir les isoglosses, línies imaginàries que marquen l'abast d'una determinada característica lingüística.
- occidental
- varietat valenciana
- nord-occidental
- oriental
- balear
- central
- diferències morfològiques
- hi ha tres models normatius de llengua estàndard, que es manifesten en l'escriptura
variació diacròncia
- depèn de l`època a què pertanyen els parlants
les propietats del text
- text i context comunicatiu
- un text és un conjunt d’enunciats que formen una unitat comunicativa per aconseguir un propòsit comunicatiu concret: descriure algú o alguna cosa.
- adequació
- permet triar el elements que encaixen més amb la situación cmunicativa.
- grau de confiança
- utilitzarem les formes de tractament de tu, de vós o de vostè.
- grau de formalitat
- farem servir un registre formal (especialitzat o estàndard) o bé un regis- tre no formal (col·loquial o vulgar).
- grau d`implicaicó personal
- produirem un text subjectiu (si hi manifestem les nostres creences o valoracions) o bé un text objectiu (si evitem de manifestar-hi el nostre punt de vista).
- intenció comunicativa
- és ensenyar a fer funcionar un aparell, produirem un text instructiu; en canvi, si el que volem és enumerar lescaracterístiques d’un aparell, produirem un text descriptiu.
- pragmàtica
- dixi
- mecanisme lingüístic que permet fer présents en el text les elements de l´enunciació i que només es pot interpretar per referència directa a aquests elements.
- temporal
- temps en question es desenvolupa l´enunciació
- morfemas verbals
- adverbis temporals
- espacial
- espai en què s´esdevé la comunicació
- determinants demostratius
- adverbis
- verbs venir i anar
- personal
- marques reverdies a l´emissor i al receptor de l´enunciació
- morfemes verbals
- pronoms personals
- possessius
- dixi social
- contrast entre l´ús de tu/vós/vosté. fórmules apel·latives de l´emissor al receptor
- díctics
- sin tots els elements lingüístics. No s´han de considerar díctiques les marques de tercera persona, ni les informaciones espacials...
- polifonia
- directe
- manera literal les paraules de l´altre emissor
- indirecte
- l´emissor reformula amb les stues paraules el discurs d´un emissor previ
- directe
- dixi
- coherència
- és la propietat que construeix el significat del text; és a dir, quin tema desenvolupa i com ho fa.
- temadel t
- allò de què volem que tracti el text.
- selección de la infromació
- tot allò que, finalment, decidim transme- tre entre tota la informació que podríem donar sobre el tema.
- estructuració del tema
- el tipus de text i el gènere textual que caldrà que utilitzem.
- desenvolupament del tema
- com distribuïm la informació comparti- da i la informació nova de manera lògica
- Progressió temàtica
- És la forma de sumar la informació nova a la informació completem el missatge. Tema es la informació coneguda s'afig el rema, informació nova.
- Tema consonant
- S'aporta informació nova diversa, ço és, distints remes sobre un mateix tema que es manté sense variació al llarg del text.
- Lineal
- Al primer tema s'afig un rema que esdevé tema de l'enunciat següent
- Temes derivats
- La informació es presenta classificada een diferents subtemes que deriven d'un tema més general o hipertema.
- Organització de la informació
- Paràgraf
- Fragment de text que hi ha entre dos punts i a part. Cada paràgraf es compon d'un seguit d'oracions relacionades semànticament i sintàctica.
- Paràgraf
- Superestructura
- Narratiu
- Plantejament, nus i desenllaç
- Descriptiu
- Títol-tema, caracterizació, relació del que es descriu amb l'entorn
- Expositiu
- Introducció, desenvolupament, conclusió
- Argumentatiu
- Introducció, desenvolupament, conclusió
- Instructiu
- Introducció, successió d'ordres
- Conversacional
- Intercanvi d' intervencions dels participants
- Narratiu
- cohesió
- és la propietat que fa que les parts del text estiguin unides i rela- cionades.
- referéncia
- és el mecanisme que ens permet interpretar un element lingüístic (B) en relació amb un altre element lingüístic o extralingüís-tic, que funciona com a antecedent (A).
- connexió
- connexió: és el mecanisme que uneix i relaciona dues oracions per mitjà d’un connector oracional o diverses parts del text per mitjà d’un connector textual.
- composició oracional
- Connexió
- Depén de l'ús de connectors i de la puntuació
- Referència
- Fenomen cohesiu pel qual un element lingüístic B s'interpreta en relació amb un altre element A
- Fòric
- Referència dins del text
- Anàfora
- L'antecedent precedeix el marcant
- Referència
- Dues unitats remeten al mateix referent
- Sentit
- L'antecedent i el marcant remeten a referents diferents que comparteixen el sentit
- Catàfora
- El marcant precedeix l'antecedent
- Exfòric
- Referència fora del text
- Espacial
- Temporal
- Personal
- Social
- Mecanismes gramaticals
- El-lipsi
- Fer referència a l'antecedent mitjançant el recurs a una mena de pronom zero
- Dixi textual
- L'ús d'un díctic espacial que fa referència a un antecedent lingüístic
- Anàfora plena
- Reprendre l'antecedent mitjançant l'ús d'un pronom de 3a persona, relatiu o adverbial
- Dixi
- Fer servir una marca lingüística que té com a referent algun element de la situació comunicativa
- El-lipsi
- Estil segmentat
- Se caracteritza per l'ús d'oracions molt breus i sovint l'abús del mecanisme de dixi textual
- Estil cohesionat
- Es caracteritza per l'ús de períodes oracionals més llargs en els quals trobem una gran quantitat de nominalitzacions, incisos i oracions amb relatiu
- Connectors
- Elements d'enllaç que actuen entre lez oracio s i també entre altres parts dels textos que superen el límit sintàctic de l'oració.
- Locucions conjuntives
- Sintagmes preposicionals
- adverbis
- Sintagmes verbals
- Signes de puntuació
- Elisions
- : ;
- Connector
- ,
- Verb
- : ;
- Canvi d'ordre
- ,
- Canvi d'ordre i tematització
- ,
- Delimitació d'unitats
- Màximes
- .
- En aquesta situació també poden utilitzar-se els signes d'interrigació, admiració i punts suspensius.
- .
- Mitjanes
- , : ;
- Enumeració; subordinades substantives en estil directe introducció d'enumeracions presentades :participi absolut, subordinades adverbials, subordinades adverbials no circumstancials o interordinades,
- , : ;
- Mínimes
- , ( _
- Vocatius , Complements explicatius , Incisos , ( -
- , ( _
- Màximes
- Elisions
- Mecanismes
- Mecanismes de referència de naturalesa fòrica entrenun element lèxic B (marcant) referencialment dependent d'un altre element lèxic A (antecedent).
- Repetició
- És el mecanisme de cohesió lèxica que s'estableix per una identitat total de les unitats relacionades anafòricament
- Factors estructurals (els límits oracionals), de manera que no es pot recórrer a la repetició dins de la mateixa oració
- Factors discursius (la continuïtat dels tòpics), que determinen que cal usar la repetició quan el referent de qué es parla és constant
- Factors cognitius (l'accessibilitat dels antecedents), segons els quals no s'ha de fer servir la repetició quan el referent és molt accessible, com en distàncies textuals curtes
- Reiteració
- 1La relació referencial implica dues unitats lèxiques que coincideixen en referent i sentit, però tenen formes diferents. Anàfora lèxica.
- Sinonímia
- La relació que hi ha entre les dues unitats és d eauivalència; matemàticament, es correspon amb una equació (=), un relació d'igualtat semàntica
- Direrència entre sinonímia lèxic i sinonímia discursiva
- Els lèxics són aauelles peces lèxiques que són equivalentsi, doncs, intercanviables en la majoria de contextos d'ús, com ara en el cas d'enemics i adversaris. Per contra, els sinònims discursius són aquells que només zón equivalents en un context d'ús concret.
- Hiperonímia i hiponímia
- La relació lèxica entre l'antecedent i el marcant de referència és d'inclusió semàntica, és a dir, un substantiu de contingut semàntic més general delén referencialment d'un altre de contingut semàntic més específic; l'hipònim és, doncs, un tipus de l'hiperònim
- Nom general
- El marcants és un substantiu abstracte de contingut semàntic inespecífic i l'antecedent és una unitat predicativa, és a dir, una clàusula o proposició, una oració o un fragment textual complex
- Associació
- És la relació de cohesió lèxica que s'estableix entre unitats lèxiques relacionades només pel sentit, és a dir, tenen formes i referent diferents
- Relacions enciclopèdiques
- Es produeixen entre sintagmes nominals que designen entitas que pertanyen al mateix camp experiencial, és a dir, referents que es relacionen a través del coneixement del món compartit pels interlocutors.
- Relacions de contrast
- Complementarietat o oposició no graduable
- Que fa referència a una oposiciò en què la negació d'un concepte implica l'afirmació de l'altre, sense possibilitat de gradació.
- Antonímia pròpiament dita
- Que remet a una oposició graduable
- Inversió o oposició relativa
- Complementarietat o oposició no graduable
- coherència semàntica
- Propietat textual referida a la construcció del significat del text i està basada en la selecció i l´organització de la informació textual.
- REGLES
- repetició
- repeteix determinants elements lèxics relacionats amb el tema, a més dels pronoms i d´altres mecanismes de referència que enllaces i repeteixen els elements coneguts per afegir informació nova.
- progressió
- en el text hi ha una progressió del significat
- no-contradicció
- un text no pot contenir enunciats contradictoris.
- relació
- la informació del text, els fets o les idees que s´hi exposen han de tenir relació entre si i amb el context.
- TEMA
- Significat global d´un text, la idea principal.
- expressió
- hem de buscar un text breu i general normalment un sintagma nominal, que continga tot el sifnificat.
- anàlisi
- actualitat o no del tema
- el referent del textpot pertànyer al present, al passat i, fins i tot, al futur.
- interés universal o interés restringit
- el tema del text pot efectar tota la humanitat o només un sector o un espai geogràfic concret.
- realitat o ficció del tema
- El referent por ser real o fruit de la imaginació, es a dir, pot ser una ficció literària més o menys versemblant.
- caràcter general o específic d´alguna materia
- El tema tractat pot estar a l´abast del pùblic general, o bé requerir alguna mena d´especialització.
- actualitat o no del tema
- repetició
- isotopies lèxiques
- Repetició d´un significat al llarg d´un text. La temàtica condiciona el lèxic que fan servir els textos, ja que parlen de referents distints.
- Camps semàntics
- Ens donen informació sobre les isotopies d´un text.
- Tòpics literaris
- Tambè marquen isotopies pròpies, que podem copsar a través del lèxic que es fa servir.
- text i context comunicatiu
Images and files in the map
- Les propietats textuals (Embed)
- Les propietats textuals (Embed)
- L'adequació (Embed)
- La coherència (Embed)
Information
- Description
- Mind Map on VARIETATS LINGÜÍSTIQUES, created by Sara Ras Montes on 13/11/2019.
- Created by
- Sara Ras Montes
- Views
- 68
- Rating