Mind map

La restauració

Ariadna lazaro perea Spanish

Map content

La restauració

MARC INTRODUCTORI
- A NIVELL POLITIC
  - Noblesa
    - rei
  - Esglèsia
  - Exèrcit
    - cop d'estat per a canviar governs
      - propietaris terres
- ECONÒMIC I SOCIAL
  - Pervivencia del regim senyorial
  - Inici industrialització (Catalunya i Pais Basc)
- CULTURA
  - Alfabetisme
  - Poca cultura
  - Manipulable
- CRONOLOGIA
  - 1808-1814: Guerra independencia (Espanya- França)
  - Ferran VII (1814 - 1833) Absolutisme
    - guerres carlines
  - Regnat Isabel II (1844 - 1868)
  - Sexenni revolucionari (1868 - 1874)
- INTENTS DE CANVI
  - 1812 Constitució de Codis "La pepa"
  - Liberal / progressista
  - 1869: Constitució liberal - progressista
  - 1873: Consitució federal
ETAPA D'EFERMAMENT. ELS FETS POLITICS(1875 - 1898)
- BIPARTIDISME
  - QUI?
    - Arquitecte
      - Cavas el Castillo
        Alfons borbò i Alfons XII
    - el model
      - model angles
  - QUAN?
    - 1885
      - Pacte del Pardo
        Alternaven de manera pacifica el poder i s'ajudaran entre ells
        mort del rei
        reina embarassada
        Salvació de la monarquia
  - COM?
    - Partits dinàstics
      - Conservador
        1876: Canovas del castillo
        classes altes, sufragi universal sufragi sensetari no separació poders
      - liberal
        1881, Sagasta
        sufragi universal sobirania nacional separació de poders
        defensen la monarquia defensen l'estat centralitzat defensen la consitució i la propietat privada
- SiSTEMA POLÍTIC
  - Cànovas del Castillo
    - conceptes bàsics
      - pàtria, llibertat, propietat
      - familia
      - religió católica
      - sobirania compartida (rei - cort)
    - creu que s'han d'afegir al sistema aquells prinicpis liberals lligats als drets de les persones
    - fa un pacte amb l'esglèsia(poder practicar una altre religió d'amagat) i amb l'exercit (pacte civilisme 1875)
      - Pacte civilisme: l'estat dóna diners a l'exercit i molta autonomia per gestionar-los a canvi de no tenir cops d'estat i nomès surtin fora per a protegir la pàtria. Primer cop on l'exercit queda sotmès sota el poder civil.
  - Partits fora del sistema
    - Republicans
      - classes urbanes mitjanes petita burgesia treballadors industries
    - Ultracatòlics
      - carlins noblesa clergat classes rurals
    - Nacionalistes
      - lliga regionalista partit nacional-basc classes mitjanes
    - Socialistes
      - classes obreres
  - Pràctica
    - corrupció electorial
      - falsejament electoral
        per assegurar l'estricte torn de partits (20 anys), es van dur a terme pràctiques de falsificació o manipulació de les eleccions.
    - Caciquisme
      - els caics eren les persones poderoses i més influents del poble que per aquesta raó podien decantar el vot cap a on volien.
    - Tupinada
      - formes de flasejar vots
        manipular el cens = treure noms i ficar-ne de morts
        comprar vots
        un funcionari anava a votar en fals (mort o inventat)
        posar i treure vots discretament
      - cada vegada que es canviava de partit polític, pujaven funcionaris nous.
- LA CONSTITUCIÓ DEL 1876
  - 1876: Constitució
  - 1875 : Sufragi universal
    - eleccions = Cànovas del Castillo
      - Congrès dels diputats
        Ponencia = grup diputsts escriuen la constitució
  - Febrer 1876: s'aprova la constitució
    - Rei
      - juridicament inviable participa poder legislatiu anomena ministres mana sobre l'excercit
    - Poders
      - congres= trien per sofragi
        poder legislatiu
      - Senat = designació reial
      - ell no es responsable devant les corts
        poder executiu
      - independent
        poder judicial
    - Drets i deures
      - consitució 1869: recull consitució
      - 1887: reconeixement llei llibertat
      - 1888: s'aboleix l'exclavitud
      - 1890: llei dogragi universal = llibertat d'expressió
      - 1881: llibertat de premsa i impremta
    - Caracteristicas
      - centralista la consitució
        poder central = govern central
        governadors civils = diputacions
        governadors = ajuntaments
      - Espanya
        pais catòlic (paga despeses esglèsia i clergat)
        poder seguir altres creençes religioses
- FI DE LA GUERRA CARLINA
  - Llei sàtica
    - nomès podien ser reis els homes
      - Ferran VII (absolutista)
        Pragmàtica sansió = tambè les filles podien ser reines
  - Carles Mº Isidre
    - llei sàtica (reclama ser rei ultraconservador)
      - buscava voluntaris (excercit muntat per ell)
    - Guerres Carlines
      - Primera: 1833 - 1839 Segona: 1846 - 1849 Tercera: 1877 - 1876 (Carles VII = net)
      - Tercera Guerra Carlina (1872 - 1876)
        1868 - 1874: Sexeni revolucionari
        1869: constitució progressista 1871-1873: Amadeu de Savoia
        1873: comença la guerra deñs carlins
        Alfons XII (1875)
        Marxa a Navarra amb el seu excèrcit a negociar amb els carlins per a que es passin de bàndol
        convens a Ramon Cabrera per a canviar de costat a canvi de diners i titol nobiliari
        1876: exili a Frances de Carles Mª Isidre
        Fi guerra carlina
- POLÍTICA EXTERIOIR
  - 1875
    - Alfons XII
      - Papa Pius IX (conservador)
    - Cuba
      - 1868: Revolució
        desembolupa una guerra de 10 anys
        1875: inici de la guerra: Manifest (escrit) amb queixes i "Viva cuba Libre!" (crit de Yera)
    - Vol aconseguir la pau a Cuba
      - envia a Martinez Campos a negociar
        Pacte (Pau de Zanjón, 1878)
        reconeixer els mateixos drets que els espanyols i sufragi
        poder tenir respresentants partits propis al Congres dels Diputats
        abolició exclavitud
EVOLUCIÓ ECONÒMICA
- DEMOGRAFIA
  - Augment i densitat de població
    - taxes
      - natalitat = reducció
      - natalitat alta
        guerres carlines crisis subsistencia epidemies (colera)
    - a Catalunya
      - no perd densistat de població
  - Migracions
    - exterior
      - Brasil Argentina Cuba
    - interior
      - camp - ciutat
  - Població activa
    - Rural
      - Agricultura
      - Ramaderia
    - Catalunya
      - Industria
      - Creixement vegetatiu
      - Migracions
- CAMP
  - cereals
    - blat
      - disminució de conreu
        puja de preu
        disminució accès de blat
        és misseria i fam
  - Nous conreus
    - vinya
    - olivera
    - remolaxa / sucre
      - exportació
    - Catalunya
      - conreu. comercialització exportació viticultura augment / devallada (fil·loxeres)
- INDÚSTRIA
  - País Basc
    - Mines a cel obert de ferro (sense fósfor)
      - acer molt bo
    - exportació del ferro a Gran Bretanya on es ven
    - Tornaven carregats de carbó
    - Industries siderometal·lúrgiques
    - Bilbao i Iberia 1902 (Altos Hondas de Vizcaya)
  - Catalunya
    - textil - cotò - llana (Sabadell - Tarrassa)
    - 1833 - Barcelona "Bona plata"
    - Vapor - mecanitzada
    - Fonts energia
      - força de l'aigua / salts rius (Llobregat i Ter)
        Colonies industrials
    - Nous mercats
      - Espanyol i Cuba
        1891: Cànovas = aranzel fort i molt alt
DESASTRE DE 1898 (CUBA)
- 1868 - 1878
  - Martinez Campos - Pau de Zanjón
    - Drets iguals als espanyols
    - representació al congrès
    - abolició esclavitud
    - sufragi 1888
- 1879
  - esclat revetlla independentista a Cuba. Pocs revolucionaris
    - 1880
      - excèrcit contra l'illa (guerra chiquita)
- Cuba
  - 2 partits
    - autonomista (autonomia)
    - unimista (empresaris)
- 1891
  - Cànovas posa l'aranzel proteccionista (impost fronteres). Molesta a Cuba i EEUU
- 1893
  - creació partit Revolucionari Cuba (independentista)
    - ajuden als EEUU. Dirigit per José Martí.
- 1895
  - Manifest (escrit) CLAU!
    - Grito de Baire
      - Comença revolta - guerra independentista de Cuba contra l'excèrit espanyol
        Martinez Campos fracassa
- 1896
  - Valeriano Weyle (militar)
    - agressiu i molt violent
      - "Reconcentrados" (sistema nazi) no podien ajudar als revolucionaris (epidemies Cuba - Espanya)
        EUA - campanya - espanyols
- 1897
  - assessinat Cànovas
    - posen a Segasta al seu lloc
      - gasta envia a Ramón Blanco (1898) autonomia cubana + llibertat comercial
        1898
        vaixell "Cuirrassat Maire) Port Havana
        explota - mariners moren
        Responsables els espanyols (no clar)
        Guerra EUA- Espanya
        espanya perd
        Desembre: Pau de París (tractat)
        Resultat: Cuba, Filipines i Puerto Rico passen a ser Americans
- PER QUÈ ELS ESPANYOLS ESTAN A FAVOR DE LA GUERRA?
  - defensar Cuba = defensar espanya (sentiment patriotric)
  - Sistema de quintes: edad i sorteig per anar a la guerra
    - persones riques pagaven i no hi anaven
    - Pi Margall: apoya als obrers + ideoleg del federalisme
      - empresaris catalans: volien l'autonomia per Cuba pero no la independencia
        Fi de la guerra
        els catalans veuen la independencia de Cuba com a exemple a seguir per ells
      - empresaritat espanyol
        mantenir Cuba com espanyol
        negocis
        envien grans vaixells de soldats
        cançó Havana

Information

Description: Mapa conceptual sobre la restauració (1875-1930).
Created by: Ariadna lazaro perea · Oct 2015
Updated: Oct 13, 2016
Views: 54
Tags: historia mapa conceptual la restauracio
Rating

La restauració

Map content

Information

Feedback

What do you think of the new look?