L'ACCENTUACIÓ

L'ACCENTUACIÓ

1. Segons la posición de la síl·laba tònica, les paraules poden ser:

   • Agudes
     • S'accentuen quan acaben en: -a (sofà), -e (aniré), -i (camí), -o (cançó), -u (ningú), -as (partiràs), -es (després), -is (pastís), -os (deliciós), -us (intrús), -en (pretén), -in (Berlín).
   • Planes
     • S'accentuen quan no acaben en les terminacions anteriors: pluja, màxim, tímid.
   • Esdrúixoles
     • Sempre s'accentuen: música, líquida, lògica
   • Mots amb diftong decreixent
     • Els mots aguts s'escriuen sense accent gràfic: hui, riu, nau...
     • Els mots plans s'escriuen amb accent gràfic: anàveu, vòlei, volíeu...
   • Mots amb diftong creixent
     • Els mots plans s'escriuen sense accent gràfic: aigua, llengüa, pasqua...

2. L'accent gràfic pot ser:

   • Obert (`)
   • Tancat (´)

3. Accent diacrític: serveix per a evitar confusions entre paraules, afegim un accent als mots que no caldria acentuar i així distinguim significats.

   • Ma (possessiu) /mà (part del cos) Es (pronom feble) / És (present del verb ser)