Notes
3r ESO. El text i les seus propietats
Content of the notes (1)
Page 1
3r
ESO. El text i les seues propietats
Un text és un enunciat o
conjunt d'enunciats enllaçats de manera coherent que
transmeten un sentit complet.
Un enunciat (unitat
mínima de comunicació) és una seqüència lingüística situada
entre dues pauses que constitueixen un missatge amb sentit ple. A
diferència de l'oració, l'enunciat no ha de tindre necessàriament
un verb.
Per a poder construir un text de
manera elaborada i correcta, utilitzem les propietats textuals. Que
són:
Coherència
Cohesió
Adequació
La coherència és una
propietat textual que dóna unitat de significació
(sentit)
al text. Un text coherent presenta un tema central, que
constitueix el fil conductor de tot el text, la informació
necessària per a entendre'l, i una ordenació precisa.
Els principals mecanismes de
coherència són:
Unitat de sentit. Els
enunciats que constitueixen el text han de referir-se a un mateix
tema. És a dir, el text presenta un sentit global, d'acord
amb la intenció inicial
El
tema és la idea principal que exposa un text. És
allò que contestem a la pregunta de què tracta el text?
És el contingut del text reduït i sintetitzat al màxim, és a
dir, que el tema no hauria d'ocupar més d'una línia. Si volem
formular el tema haurem de buscar un enunciat breu
(sense verb conjugat) que
condense el contingut del text i el reduïsca als conceptes
fonamentals.
Que hi ha continuïtat
entre les idees exposades, sense desequilibris de
significats ni contrasentits.
Que cap concepte queda ambigu.
La cohesió és una
propietat textual segons la qual les idees d'un text han de
estar ben estructurades, és a dir, els enunciats han
de estar ben connectats o enllaçats entre si
mitjançant una sèrie de procediments lingüístics:
La repetició de
paraules o substitució per sinònims:
El jugador portava la pilota.
Va xutar i la pilota /el
baló no va entrar
Utilització de substantius
hiperònims (camps semàntic):
Va mossegar la pera.
La fruita estava dolça...
Un hiperònim és la
paraula que dóna nom a un camp semàntic.
Hiperònim: color
Hipònim: roig,
verd, groc, morat...
L'ús de pronoms personals,
possessius o demostratius que substitueixen
substantius que s'han esmentat abans (o referents):
El jugador
portava la pilota. Aquest
es trobava davant de la porteria
La presència de paraules de la
mateixa família lèxica:
El jugador
va realitzar una bona jugada
abans de marcar
Ús de connectorsEls connectors corresponen a
diferents categories gramaticals:
adverbis: abans,
després, finalment...
conjuncions: però,
doncs...
locucions: és a dir,
per tant...
Textos per
a activitats. Activitats de fitxes
autocorregibles.
Text
I
Text
és la unitat lingüística comunicativa fonamental, producte de
l’activitat verbal humana, que posseeix sempre caràcter
social; es caracteritza pel seu tancament semàntic i
comunicatiu, així com per la seua coherència profunda i
superficial, deguda a la intenció (comunicativa) del parlant de
crear un text íntegre, i a la seua estructuració per mitjà de
dos conjunts de regles: les pròpies del nivell textual i les del
sistema de llengua.
E.
B ERNÁRDEZ
Introducció
a la lingüística del text, Espasa-Calpe
Text
II
«Deixa
que paguem nosaltres»
Oblida’t
de l’efectiu.
El
que és realment efectiu és utilitzar la targeta.
Ja
no has de barallar-te per pagar en el teu pròxim menjar amb
amics. Utilitza la teua targeta de crèdit CAM i podràs pagar
com vulgues. Així podràs controlar tot el que gastes i tenir un
sens fi d’avantatges. Tu gaudeix del teu restaurant favorit.
Deixa que de la resta ens ocupem nosaltres.
Text
III
El
gegant del romaní
sota
un arc de Sant Martí,
un
esclau que vol ser lliure,
un
fantasma que vol viure...
Tot,
i més, es troba dintre
de
les pàgines d’un llibre.
M.
Dolors P ELLICER
Text
IV
Donar
d’alta una connexió a internet
Advertència!
En tots els procediments se sol·licita que escrigues un nom
d’usuari i una contrasenya. Intenta que ambdós siguen fàcils
de recordar, i, per si la memòria et falla, t’aconsellem que
els comuniques a tots els teus amics i fins i tot que els penges
al tauler d’anuncis del centre.
Text
V
Seqüència
6
La
música desapareix alhora que l’escenari paral·lelament,
s’il·lumina a poc a poc. Tots tres porten barba de sis mesos.
Fa vent. M ARCO tracta de consultar un mapa, però el vent no li
ho permet.
MARINER
1.—Que no, que no i que no, fa sis mesos que treballe com un
esclau i ja en tinc prou, em segueixes?
MARINER
2.—Et dic que puges
MARINER
1.—Quantes voltes has pujat tu?
MARINER
2.—Però que no veus que s’acosta una tempesta, tararot.
MARINER
1.—Per mi com si s’acosta el Papa de Roma, no em moc d’ací
per res del món, encara que em caiga el cel damunt, encara
que...
S’escolta
el soroll fortíssim d’un tro. MARINER 1 ix corrents i es
llança en braços de MARINER 2.
MARINER
1.—Què ha sigut això?
MARCO
.—Vinga deixeu de fer el pallasso (MARINER 2 es desfà de MARINER 2.) Estem ja molt a prop de les costes de Xina. Tu (a MARINER 2), agafa el timó.
MARINER
2.—Si Marco.
MARCO
.—Tu (a MARINER 1), puja dalt i arria les veles.
Pasqual
A LAPONT
Els
viatges de Marco Polo, Micalet Teatre. Ed. Bromera
Text
La
màscara de la Mort Roja
La Mort
Roja feia temps que devastava el país. Cap pesta no havia estat
mai tan fatal ni tan espantosa. La sang era el seu avatar, i el
seu segell, la rojor horrorosa de la sang. Es produïen dolors
punyents i sobtats esvaniments i després profuses hemorràgies
pels porus, i la mort. Les taques escarlata en tot el cos, i
especialment a la cara de la víctima, eren l’estigma de la
plaga que la privava de rebre ajut i compassió dels seus
semblants. I la invasió, el progrés i la resolució de la
malaltia s’allargaven tan sols mitja hora.
Edgar
A LLAN POE
«La
màscara de la Mort Roja» dins de El gat negre i altres contes
d’horror. Vicens Vives
Text
Mare
i fill
Margalida
havia començat a traure el geni. Que un fill dret i fet, què dic
un fill, l’únic fill, el povil, no sabera distingir la dreta de
l’esquerra, l’estava
enervant.
Màrius
semblava paralitzat i no sabia què fer. Era perfectament
conscient que l’ordre que li
estava donant sa mare era ben senzilla. Tanmateix, no sabia com
obrar. La primera vegada pensava que ho
havia fet bé. La dreta era la dreta i ell
hi havia anat per prendre
la camisa, però es veu que alguna cosa hi
fallava perquè sa mare l’havia
renyat. S’havia quedat quiet i no era capaç d’actuar. Una de
les empleades que ho
estava observant se’ls
acostà i li despenjà la
camisa amb un somriure de plàstic, com manava el màrqueting
comercial.
Text
Maria
és una d’aquelles xiquetes a qui agrada caminar. Ella no
necessita ningú per a posar-se unes sabates i eixir a la
muntanya. Calcer bo, que no tot és adequat per a fer muntanyisme.
Bé, doncs la nostra protagonista, aquella muntanyenca, és també
una gran nadadora i molt bona ciclista. És per això que l’han
nomenada esportista de l’any al seu poble i l’han posada
d’exemple de superació per a tots els joves que volen començar
en l’esport. Ànim i enhorabona, Maria!
Preguntes:
Quina
propietat textual pregunte si tens les següents qüestions?
- Busca
els sinònims del text.
- Busca
les repeticions del text.
- Busca el
camp semàntic amb l’hiperònim i els seus hipònims del text
anterior.
Digues a
quin mecanisme de cohesió textual fan referència les paraules
remarcades del text següent:
Text
Quan en
Josep va vindre al col·legi tots l’esperàvem
amb els braços oberts, perquè en aquella escola va
ser on, per primera vegada, l’il·lustre escriptor
va impartir classes de valencià. Per
suposat en aquella època no es cobrava per la docència
en la nostra llengua i per tant el nostre
savi havia de fer d’advocat pel matí i de
professor per la vesprada. Sempre ha estat un home
molt i molt treballador i ha acceptat sempre venir a
parlar amb nosaltres perquè a més de faener és
molt pròxim i afable.
Information
- Description
- Teoria més activitats sobre les propietats textuals
- Created by
- Àlex Lluch
- Views
- 189
- Tags
- Rating