3.2.- Didàctica de la suma i la resta

3.2.- Didàctica de la suma i la resta

• 3.2.1.- Contextos inicials de la suma, representacions
• 3.2.2.- Procés d’ensenyament de la suma ( gradualment dificultós)
• 3.2.3.- Procés d’ensenyament de les sumes portant-ne
• 3.2.4.- Contextos inicials de la resta, representacions
• 3.2.5.- Procés d’ensenyament de la resta
• 3.2.6.- Procés d’ensenyament de les restes portant-ne
• 3.2.7.- Recursos i materials per l’ensenyament de la suma i la resta

3.2.1.- Contextos inicials de la suma, representacions

• Problemes tipus I: Composició de mesures. La suma com a reunió d’objectes.
• Els alumnes han de tenir una prèvia capacitat d’imaginació de quantitats petites (0-5), ja que és essencial per la resolució de problemes.
• Resulta més fàcil si tenen el material per fer-ho davant la taula, fitxes que pintar... el mestre utilitza paraules bàsiques com “tinc”, “veig”, “i”...
• Problemes tipus II: Transformació de mesures. La suma com a operador, representada per elements.
• El primer sumand representa una quantitat “estàtica” i el segon “en moviment”. S’inicia el procediment sumant en horitzontal i més tard en vertical.

3.2.2.- Procés d’ensenyament de la suma ( gradualment dificultós)

• Suma per reunió d’objectes compresos entre el 0 i el 5: Realitzem sumes que tinguin com a resultat quantitats iguals o menors a 5
• Suma de nombres d’una xifra amb resultats compresos entre el 0 i el 10: Procedim a fer el mateix que en el primer procés; primer fem sumes amb resultat igual o inferior a 6 i continuem fins arribar a 10.
• Sumes amb resultats entre 10 i 20: Visualitzem els números com unitats ( 15 unitats enlloc de 1 unitat i 5 dècimes) i plantegem possibles resultats.
• Sumes amb desenes: Visualitzem grups de 10, fen referència al procés de sumes d’unitats i desenes.
• Sumes amb números amb desenes i unitats: utilitzem el mateix procediment que en les sumes entre 10 i 20.
• Sumes amb 3 sumands

3.2.3.- Procés d’ensenyament de les sumes portant-ne

• Els nens es serveixen amb l’ajuda de objectes visuals a fi de poder representar l’operació i entendre l’algoritme estàndard d’una manera més senzilla.

3.2.4.- Contextos inicials de la resta, representacions

• Problemes tipus I: Composició de mesures. La resta com a diferència d’objectes: Amb la resta trobem la quantitat que manca a una altra quantitat per arribar al resultat final.
• Problemes tipus II: Transformació de mesures. La resta com a operador, representada per elements: Principal tipus de problema per aprendre a restar. Tenim una quantitat fixa que modifiquem restant-la .

3.2.5.- Procés d’ensenyament de la resta

• Entenem la quantitat com un tot, indiferentment de la unitat o la desena.
• Fem restes entre la primera i la segona desena
• La resta portant-ne és una de les principals dificultats dels nens en l’educació inicial, així que s’aconsella atrassar-ho.
• 
• Caption: Exemple de restes per a estudiants

3.2.6.- Procés d’ensenyament de les restes portant-ne

• A través de les “barres” realitzem les operacions de sumes i restes per separat i després fem una posada en comú (resum) d’aquestes.
• Una altra forma no convencional en el nostre sistema decimal seria sumar 10 al primer número ( el inferior que faria que en portéssim), sumem 1 al 2n número de desenes i mirem la diferència entre les desenes.
• 
• Caption: Segon tipus de procés d'ensenyament de les restes

3.2.7.- Recursos i materials per l’ensenyament de la suma i la resta

• En els primers nivells hem de fer que l’alumne es focalitzi en un material didàctic concret, a fi de no complicar-li l’aprenentatge.
• Podem utilitzar materials quotidians en la vida del nen com pomes, cigrons.. o bé materials senzills fabricats a l’aula com jocs de taula, cartolines...
• Ús d’ABAC, regletes, domino, cubs encaixables, pissarres magnètiques, daus...

Exemples de materials i recursos

• 
• Caption: ABAC
• 
• Caption: Regletes