GoConqr has a new look! Let us know what you think.

Quiz

El Renaixement (Català)

Marc Sintes Guardia 5 questions Updated 11 Oct 2016

Take the quiz

This quiz has question types that open in the usual player.

Questions in this quiz (5)

  1. 1Moviment intel·lectual i [blank_start]estètic[blank_end] dels segles xv i [blank_start]xvi[blank_end] basat en la reivindicació (el renaixement) de la civilització [blank_start]clàssica[blank_end] grecollatina, que comportà la restitució, interpretació i anotació dels textos [blank_start]clàssics[blank_end], l'assimilació de les idees i els valors que contenen, l'afany d'[blank_start]imitar[blank_end] els seus models literaris, arquitectònics i figuratius amb l'ambició de superar-los, l'exaltació de la dignitat de l'ésser humà i del seu paper a l'univers i una nova ordenació [blank_start]laica[blank_end] de la societat.
    1. Aestètic
    2. Bxvi
    3. Cclàssica
    4. Dclàssics
    5. Eimitar
    6. Flaica
  2. 2Durant aquest període es produïren també un conjunt de canvis fonamentals com la introducció de la [blank_start]impremta[blank_end], que afavorí la circulació ràpida i massiva d'obres i [blank_start]idees[blank_end]; les reformes [blank_start]religioses[blank_end] que s'iniciaren amb Erasme de Rotterdam i [blank_start]Luter[blank_end] i culminaren amb la [blank_start]Contrareforma catòlica[blank_end]; els descobriments geogràfics que permeteren eixamplar el món conegut; la formulació del sistema [blank_start]heliocèntric[blank_end] per part de Copèrnic.

    El Renaixement va tenir el seu centre a [blank_start]Itàlia[blank_end] i des d'allà es difongué, a ritmes diversos, arreu d'Europa a través de la presència d'[blank_start]humanistes[blank_end] o d'artistes italians en ciutats estrangeres, a través dels viatges d'estudi que els estrangers feren a Itàlia i a través de la difusió dels escrits dels humanistes italians i dels escriptors [blank_start]clàssics[blank_end] que aquests humanistes van descobrir i editar. Al nostre àmbit també cal tenir presents els cercles catalans instal·lats a la Itàlia del Renaixement per la vinculació de [blank_start]Nàpols[blank_end], Sicília i [blank_start]Sardenya[blank_end] a la Corona d'Aragó, pel fet que Alfons el [blank_start]Magnànim[blank_end] fixà la seva residència a Nàpols (1442-1458) i per l'existència de dos pontífexs valencians, [blank_start]Calixt IIII[blank_end] (1455-1458) i Alexandre VI (1492-1503), els dos papes de la família [blank_start]Borja[blank_end]. La preocupació per l'estudi de les llengües clàssiques, característica de l'humanisme, no impedí el desenvolupament de les literatures en llengües [blank_start]vulgars[blank_end].
    1. Aimpremta
    2. Bidees
    3. Creligioses
    4. DLuter
    5. EContrareforma catòlica
    6. Fheliocèntric
    7. GItàlia
    8. Hhumanistes
    9. Iclàssics
    10. JNàpols
    11. KSardenya
    12. LMagnànim
    13. MCalixt IIII
    14. NBorja
    15. Ovulgars
  3. 3La literatura catalana del [blank_start]Renaixement[blank_end], que abraça un període que comprèn des dels darrers anys del segle xv fins al final del XVI, sense trencar amb la tradició [blank_start]medieval[blank_end], recuperà alguns dels cànons estètics i dels models formals del [blank_start]classicisme[blank_end]. La prosa catalana més valuosa del període són Los [blank_start]col·loquis[blank_end] de la insigne ciutat de [blank_start]Tortosa[blank_end] (1557) de [blank_start]Cristòfor Despuig[blank_end], tant per l'ús del diàleg, una forma literària clàssica, com per l'esperit [blank_start]crític[blank_end] del seu autor. En el terreny de la literatura d'entreteniment, emergeixen novelle i facècies com les de [blank_start]Jordi Centelles[blank_end] i [blank_start]Joan Timoneda[blank_end] i unes divertides i desinhibides Estil·lades y amoroses lletres, de mitjan segle XVI. També cal remarcar la narrativa històrica, representada per les cròniques de [blank_start]Pere Miquel Carbonell[blank_end], [blank_start]Pere Antoni Beuter[blank_end] i [blank_start]Joan Binimelis[blank_end], i la novel·la al·legòrica, representada per l'Spill de la vida religiosa, obra anònima publicada el 1515. El millor poeta català del període fou [blank_start]Pere Serafí[blank_end]. En ell conflueixen les diverses tendències de la [blank_start]lírica[blank_end] catalana del Renaixement: l'adaptació al sistema mètric català d'una nova forma d'estructurar el poema que, amb el seu sistema accentual, rítmic i prosòdic, opta per l'harmonia i l'eufonia, els paràmetres [blank_start]estètics[blank_end] propis del [blank_start]classicisme[blank_end]; l'adopció d'unes noves estructures que delaten una gran preocupació per la bellesa formal -el sonet, l'octava rima, el madrigal petrarquesc i els tercets encadenats, d'inspiració italiana, o el vers blanc, l'[blank_start]epístola[blank_end], l'[blank_start]oda[blank_end], l'[blank_start]elegia[blank_end] i l'[blank_start]ègloga[blank_end], d'imitació clàssica-; la influència del petrarquisme, a imitació de la lírica del Canzoniere de Petrarca, la imitació de la poesia d'[blank_start]Ausiàs March[blank_end] i la glossa de refranys i cançons populars.
    1. ARenaixement
    2. Bmedieval
    3. Cclassicisme
    4. Dcol·loquis
    5. ETortosa
    6. FCristòfor Despuig
    7. Gcrític
    8. HJordi Centelles
    9. IJoan Timoneda
    10. JPere Miquel Carbonell
    11. KPere Antoni Beuter
    12. LJoan Binimelis
    13. MPere Serafí
    14. Nlírica
    15. Oestètics
    16. Pclassicisme
    17. Qepístola
    18. Roda
    19. Selegia
    20. Tègloga
    21. UAusiàs March
  4. 4En la narrativa en vers destaca el poema sobre el [blank_start]Lepant[blank_end] (1573) del prevere mataroní [blank_start]Joan Pujol[blank_end], pel que suposa de recuperació del gènere [blank_start]èpic[blank_end]. En teatre destaquen les peces còmiques [blank_start]La vesita[blank_end] (1524-25) de [blank_start]Joan Ferrandis d'Herèdia[blank_end], representada a les corts valencianes de [blank_start]Germana de Foix[blank_end] i del seu segon marit el duc Ferran de Calàbria, i l'obra anònima de mitjan segle XVI protagonitzada per En Cornei. En l'àmbit religiós, al costat del manteniment de formes dramàtiques com els misteris i moralitats d'inspiració medieval, el teatre català incorpora a la tardor del Renaixement una forma nova, l'acte [blank_start]sacramental[blank_end], en són bons exemples El [blank_start]castell d'Emaús[blank_end] i L'[blank_start]Església militant[blank_end] del valencià [blank_start]Joan Timoneda[blank_end].
    1. ALepant
    2. BJoan Pujol
    3. Cèpic
    4. DLa vesita
    5. EJoan Ferrandis d'Herèdia
    6. FGermana de Foix
    7. Gsacramental
    8. Hcastell d'Emaús
    9. IJoan Timoneda
    10. JEsglésia militant
  5. 5PERE SERAFÍ (1505/10 - 1567)

    Pintor i poeta, anomenat "[blank_start]lo grec[blank_end]". La primera notícia que en tenim és de 1534 quan pagà el dret d'esposalles a la Seu de Barcelona. Consta que el 1566 fou viaticat i que el 1568 la seva dona signa com a vídua. Tingué un fill que fou clergue. Desplegà una considerable activitat en el camp de la [blank_start]pintura[blank_end]; es conserva el retaule d'Arenys de Munt, el de sant Romà de Lloret, les portes dels orgues de Barcelona i Tarragona, les temptacions de sant Antoni al museu diocesà de Vic... Pintor clarament [blank_start]renaixentista[blank_end] , es caracteritza per una particular tendència a la monumentalitat.
    Com a poeta és el [blank_start]petrarquista[blank_end] més significat del Renaixement català. També té força influència d'Ausiàs [blank_start]March[blank_end], el primer humanista català. Escriví sonets (ja inaugurats en les lletres catalanes per Pere Torroella ), madrigals, octaves rimades, epístoles, emblemes (que són comentaris d'un dibuix o d'un fresc), cançons... En un sonet parla dels seus poetes preferits: Homer, Virgili, Ovidi, Dante, Petrarca i Ausiàs March.
    És autor de Dos libres de poesia vulgar en lengua catalana, editat el 1565 i dividit en dues parts: "[blank_start]Llibre primer d'amors[blank_end]" i "[blank_start]Llibre segon de les obres espirituals[blank_end]". També la poesia popular és una font per a Serafí; el primer vers de la següent cançó és el començament d'una recollida en un cançoner popular de l'època. També moltes cançons seves i madrigals eren musicats (per exemple, Pere A. Vila musicà "Qui vol oir la gesta").
    1. Alo grec
    2. Bpintura
    3. Crenaixentista
    4. Dpetrarquista
    5. EMarch
    6. FLlibre primer d'amors
    7. GLlibre segon de les obres espirituals

Information

Description
4º de ESO Llengua Catalana i Literatura Quiz on El Renaixement (Català), created by Marc Sintes Guardia on 19/08/2016.
Language
Español
Views
29
History
Created on 19 Aug 2016 · updated on 11 Oct 2016
Rating
No ratings yet
Rate this quiz
Rate this quiz

Feedback

What is it about?

What do you think of the new look?

How do you like it?