Quiz
El Renaixement (Català)
This quiz has question types that open in the usual player.
Questions in this quiz (5)
1Moviment intel·lectual i [blank_start]estètic[blank_end] dels segles xv i [blank_start]xvi[blank_end] basat en la reivindicació (el renaixement) de la civilització [blank_start]clàssica[blank_end] grecollatina, que comportà la restitució, interpretació i anotació dels textos [blank_start]clàssics[blank_end], l'assimilació de les idees i els valors que contenen, l'afany d'[blank_start]imitar[blank_end] els seus models literaris, arquitectònics i figuratius amb l'ambició de superar-los, l'exaltació de la dignitat de l'ésser humà i del seu paper a l'univers i una nova ordenació [blank_start]laica[blank_end] de la societat.
- Aestètic
- Bxvi
- Cclàssica
- Dclàssics
- Eimitar
- Flaica
2Durant aquest període es produïren també un conjunt de canvis fonamentals com la introducció de la [blank_start]impremta[blank_end], que afavorí la circulació ràpida i massiva d'obres i [blank_start]idees[blank_end]; les reformes [blank_start]religioses[blank_end] que s'iniciaren amb Erasme de Rotterdam i [blank_start]Luter[blank_end] i culminaren amb la [blank_start]Contrareforma catòlica[blank_end]; els descobriments geogràfics que permeteren eixamplar el món conegut; la formulació del sistema [blank_start]heliocèntric[blank_end] per part de Copèrnic.
El Renaixement va tenir el seu centre a [blank_start]Itàlia[blank_end] i des d'allà es difongué, a ritmes diversos, arreu d'Europa a través de la presència d'[blank_start]humanistes[blank_end] o d'artistes italians en ciutats estrangeres, a través dels viatges d'estudi que els estrangers feren a Itàlia i a través de la difusió dels escrits dels humanistes italians i dels escriptors [blank_start]clàssics[blank_end] que aquests humanistes van descobrir i editar. Al nostre àmbit també cal tenir presents els cercles catalans instal·lats a la Itàlia del Renaixement per la vinculació de [blank_start]Nàpols[blank_end], Sicília i [blank_start]Sardenya[blank_end] a la Corona d'Aragó, pel fet que Alfons el [blank_start]Magnànim[blank_end] fixà la seva residència a Nàpols (1442-1458) i per l'existència de dos pontífexs valencians, [blank_start]Calixt IIII[blank_end] (1455-1458) i Alexandre VI (1492-1503), els dos papes de la família [blank_start]Borja[blank_end]. La preocupació per l'estudi de les llengües clàssiques, característica de l'humanisme, no impedí el desenvolupament de les literatures en llengües [blank_start]vulgars[blank_end].- Aimpremta
- Bidees
- Creligioses
- DLuter
- EContrareforma catòlica
- Fheliocèntric
- GItàlia
- Hhumanistes
- Iclàssics
- JNàpols
- KSardenya
- LMagnànim
- MCalixt IIII
- NBorja
- Ovulgars
3La literatura catalana del [blank_start]Renaixement[blank_end], que abraça un període que comprèn des dels darrers anys del segle xv fins al final del XVI, sense trencar amb la tradició [blank_start]medieval[blank_end], recuperà alguns dels cànons estètics i dels models formals del [blank_start]classicisme[blank_end]. La prosa catalana més valuosa del període són Los [blank_start]col·loquis[blank_end] de la insigne ciutat de [blank_start]Tortosa[blank_end] (1557) de [blank_start]Cristòfor Despuig[blank_end], tant per l'ús del diàleg, una forma literària clàssica, com per l'esperit [blank_start]crític[blank_end] del seu autor. En el terreny de la literatura d'entreteniment, emergeixen novelle i facècies com les de [blank_start]Jordi Centelles[blank_end] i [blank_start]Joan Timoneda[blank_end] i unes divertides i desinhibides Estil·lades y amoroses lletres, de mitjan segle XVI. També cal remarcar la narrativa històrica, representada per les cròniques de [blank_start]Pere Miquel Carbonell[blank_end], [blank_start]Pere Antoni Beuter[blank_end] i [blank_start]Joan Binimelis[blank_end], i la novel·la al·legòrica, representada per l'Spill de la vida religiosa, obra anònima publicada el 1515. El millor poeta català del període fou [blank_start]Pere Serafí[blank_end]. En ell conflueixen les diverses tendències de la [blank_start]lírica[blank_end] catalana del Renaixement: l'adaptació al sistema mètric català d'una nova forma d'estructurar el poema que, amb el seu sistema accentual, rítmic i prosòdic, opta per l'harmonia i l'eufonia, els paràmetres [blank_start]estètics[blank_end] propis del [blank_start]classicisme[blank_end]; l'adopció d'unes noves estructures que delaten una gran preocupació per la bellesa formal -el sonet, l'octava rima, el madrigal petrarquesc i els tercets encadenats, d'inspiració italiana, o el vers blanc, l'[blank_start]epístola[blank_end], l'[blank_start]oda[blank_end], l'[blank_start]elegia[blank_end] i l'[blank_start]ègloga[blank_end], d'imitació clàssica-; la influència del petrarquisme, a imitació de la lírica del Canzoniere de Petrarca, la imitació de la poesia d'[blank_start]Ausiàs March[blank_end] i la glossa de refranys i cançons populars.
- ARenaixement
- Bmedieval
- Cclassicisme
- Dcol·loquis
- ETortosa
- FCristòfor Despuig
- Gcrític
- HJordi Centelles
- IJoan Timoneda
- JPere Miquel Carbonell
- KPere Antoni Beuter
- LJoan Binimelis
- MPere Serafí
- Nlírica
- Oestètics
- Pclassicisme
- Qepístola
- Roda
- Selegia
- Tègloga
- UAusiàs March
4En la narrativa en vers destaca el poema sobre el [blank_start]Lepant[blank_end] (1573) del prevere mataroní [blank_start]Joan Pujol[blank_end], pel que suposa de recuperació del gènere [blank_start]èpic[blank_end]. En teatre destaquen les peces còmiques [blank_start]La vesita[blank_end] (1524-25) de [blank_start]Joan Ferrandis d'Herèdia[blank_end], representada a les corts valencianes de [blank_start]Germana de Foix[blank_end] i del seu segon marit el duc Ferran de Calàbria, i l'obra anònima de mitjan segle XVI protagonitzada per En Cornei. En l'àmbit religiós, al costat del manteniment de formes dramàtiques com els misteris i moralitats d'inspiració medieval, el teatre català incorpora a la tardor del Renaixement una forma nova, l'acte [blank_start]sacramental[blank_end], en són bons exemples El [blank_start]castell d'Emaús[blank_end] i L'[blank_start]Església militant[blank_end] del valencià [blank_start]Joan Timoneda[blank_end].
- ALepant
- BJoan Pujol
- Cèpic
- DLa vesita
- EJoan Ferrandis d'Herèdia
- FGermana de Foix
- Gsacramental
- Hcastell d'Emaús
- IJoan Timoneda
- JEsglésia militant
5PERE SERAFÍ (1505/10 - 1567)
Pintor i poeta, anomenat "[blank_start]lo grec[blank_end]". La primera notícia que en tenim és de 1534 quan pagà el dret d'esposalles a la Seu de Barcelona. Consta que el 1566 fou viaticat i que el 1568 la seva dona signa com a vídua. Tingué un fill que fou clergue. Desplegà una considerable activitat en el camp de la [blank_start]pintura[blank_end]; es conserva el retaule d'Arenys de Munt, el de sant Romà de Lloret, les portes dels orgues de Barcelona i Tarragona, les temptacions de sant Antoni al museu diocesà de Vic... Pintor clarament [blank_start]renaixentista[blank_end] , es caracteritza per una particular tendència a la monumentalitat.
Com a poeta és el [blank_start]petrarquista[blank_end] més significat del Renaixement català. També té força influència d'Ausiàs [blank_start]March[blank_end], el primer humanista català. Escriví sonets (ja inaugurats en les lletres catalanes per Pere Torroella ), madrigals, octaves rimades, epístoles, emblemes (que són comentaris d'un dibuix o d'un fresc), cançons... En un sonet parla dels seus poetes preferits: Homer, Virgili, Ovidi, Dante, Petrarca i Ausiàs March.
És autor de Dos libres de poesia vulgar en lengua catalana, editat el 1565 i dividit en dues parts: "[blank_start]Llibre primer d'amors[blank_end]" i "[blank_start]Llibre segon de les obres espirituals[blank_end]". També la poesia popular és una font per a Serafí; el primer vers de la següent cançó és el començament d'una recollida en un cançoner popular de l'època. També moltes cançons seves i madrigals eren musicats (per exemple, Pere A. Vila musicà "Qui vol oir la gesta").
- Alo grec
- Bpintura
- Crenaixentista
- Dpetrarquista
- EMarch
- FLlibre primer d'amors
- GLlibre segon de les obres espirituals
Information
- Description
- 4º de ESO Llengua Catalana i Literatura Quiz on El Renaixement (Català), created by Marc Sintes Guardia on 19/08/2016.
- Author
- Marc Sintes Guardia
- Language
- Español
- Views
- 29
- History
- Created on 19 Aug 2016 · updated on 11 Oct 2016
- Tags
- Rating
- No ratings yet Rate this quiz