L'ACCENTUACIÓ

L'ACCENTUACIÓ

1. ALS VERBS

   • amb ACCENT
     • Desinències verbals amb e tancada
       • -Terminacions: *futur *passat simple *imperfet de subjuntiu
         • EXEMPLES: vindré, cantraré o portés.
       • 3a persona singular del present verb encendre i verbs acabats en -tendre.
         • EXEMPLES: pretén, estén, entén.
       • Present d'indicatiu i imperatiu. Verbs: venir i tenir
         • EXEMPLES: prové, conté, mantén o convé.
       • L'arrel d'alguns infinitius
         • EXEMPLES: créixer, esprémer, néixer, témer, etc.
       • -Terminacions: *Passat simple *Imperfet del subjuntiu
         • EXEMPLES: cantés, férem, volguéssim, perdérem.
       • L'imperfet del verb ésser.
         • EXEMPLES: érem o éreu
     • Desinències amb o tancada
       • Infinitius córrer i els seus derivats.
         • EXEMPLES: recórrer, incórrer o escórrer.
       • Les formes del verb ésser.
         • EXEMPLES: fóssim, fóssiu, fóreu
     • Desinències amb e oberta
       • Els participis dels verbs acabats en -cendre
         • EXEMPLES: après, suspès o depès.
       • L'arrel d'alguns infinitius
         • EXEMPLES: aparèixer, conèixer o empènyer
     • Desinències amb o oberta
       • Participis passats dels compostos del verb cloure
         • EXEMPLES: conclòs, exclòs o inclòs.
   • Dièresi
     • El participi acabats en -ir. Com: agraït o conduït
     • Algunes formes verbals de l'imperfet d'indicatiu dels verbs acabats en vocal + ir. Com: agraïa o traduïa.
     • Algunes formes verbals del present de subjuntiu dels verbs acabats en vocal + ar. Com: canviï, creï, canviïn.
     • Alguns infinitius. Com: aïllar o suïcidar.
   • Alternança entre accent i dièresi.
     • Amb la dièresi la marquem en la i en posició intervocàlica es pronuncia com una vocal sil·làbica (no forma diftong amb la vocal anterior ni amb la posterior).
       • Agraïen però agraíeu
     • No porten dièresi els casos on podm posar accent.
       • Agraïen però agraíeu

2. ELS ACCENTS DIACRÍTICS

   • Hi ha diverses paraules que s'escriuen igual però tenen significats diferents. Per distingir-les, algunes porten accent diacrític.
     • bé (El que és bo; contrari de malament)-----be (Anyell, xai, corder).
       • déu (Ésser sobrehumà (divinitat))----- deu (Número)
         • és (del verb ésser)----- es (pronom febles [es pentina])
           • mà (part del cos)----- ma(possesiu [ma mare])
             • més (adverbi de quantitat)----- mes (part de l'any).
               • món (conjunt de totes les coses de la Terra)----- mon (possessiu àton).
                 • pèl (filament que creix a la pell) ----- pel (contracció de per i el).
                   • què (relatiu, interrogatiu, exclamatiu, nom) ----- que (relatiu, conjunció, quantitatiu).
                     • sé (verb saber) ----- se (pronom feble).
                       • sí (adverbi afirmatiu, afirmació) ----- si (nota musical, pronom, conjunció, interior)
                         • sòl (superfície de terreny) ----- sol (astre, nota musical, adejctiu)
                           • són (verb ser) ----- son (acte de dormir, ganes de dormir, possessiu àton)
                             • té (verb tenir) ----- te (pronom feble, infusió, nom de la lletra "t")
                               • ús (acció d'usar) ----- us (pronom feble)
                                 • vós (pronom fort) ----- vos (pronom feble).

3. NORMES GENERALS

   • Mots aguts
     • S'accentuen quan els mots acaben en: -as, es, is, os, us -a, e, i, o, u. -en, in.
       • Exemples: això, revès, comprèn, etc.
   • Mots plans
     • S'accentuen quan no acaben en: -as, es, is, os, us. -a, e, i, o, u -en, in.
       • Exemples: bolígraf, fàcil, químic, polític, etc.
   • Mots esdrúixols
     • S'accentuen sempre.
       • Exemples: bústia, república, ràbia, ciències, núvia, etc.

4. CASOS CONFLICTIUS.

   • Adverbis acabats en -ment.
     • Conserven l'accent de l'adjectiu femení del qual deriven. Exemple: - ràpida......ràpidament. - fàcil.....fàcilment
   • Els mots compostos i derivats.
     • Acostumen a conservar l'accent tònic de cadascun dels seus mots compostos i s'accentuen segons aquestes normes:
       • 1) Els mots compostos escrits amb guionet conserven l'accent en cadascun dels components.
         • Exemples: mà-llarg, adéu-siau, pèl-roig, etc.
       • 2) Els mots compostos sense guionet només accentuem l'últim element.
         • Exemples: fisicoquímic, politicoeconómic o artisticolúdic.
       • 3) Les paraules compostes que tenen una paraula amb accent diacrític també mantienen l'accent.
         • Exemples: passamá, adéu, etc
   • Accents diacrítics

5. Accentuació dubtosa.

   • Mots plans
     • Acne ,dentifrici, leucòcit, monòlit, rèptil, vertigen, amoníac, dinamo, libido, omòplat, tèrmit, víking, atmosfera, estèrnum, magnetòfon, paraplegia, termòstat, austríac, etíop, medul·la, pentagrama, tèxtil, cardíac, guru, meteoròlit, policíac, torticoli, conclave, karate, míssil, pròsper, tulipa.
       • àneu, Arquimedes, Diomedes, Espàrtac, Eufrates, Marràqueix, Èdip.
   • Mots aguts
     • alfil, criquet, handicap, oboè, radar, xassís, ampit, decigram, hectogram, oceà, sandvitx, xiclet, avar, elit, hoquei, però, soviet, zenit, cautxú, esperit, iber, policord, subtil, centigram, fluor, interval, policrom, timpà, ciclop, futbol, mil·ligram, poliglot, tiquet, comitè, handbol, misantrop, quilagram, xandall.
       • Munic, Raimon, Tibet, Zuric
   • Mots esdrúixols
     • aurèola, elèctrode, olimpíada, quàdriceps, diòptria, ènema, període, rubèola, èczema, isòbara, pneumònia, termòmetre.
       • Bàrcino, Dàmocles, Etiòpia, Hèlsinki, Himàlaia.

6. DOBLE ACCENTUACIÓ

   • Algunes paraules admeten dues possibilitats d'accentuació
     • EXEMPLES: -antilop/antílop ; -decaedre/decàedre o -xilofon/xilòfon.