2n Batxillerat: LA MODALITZACIÓ (Àlex Lluch)

2n Batxillerat: LA MODALITZACIÓ (Àlex Lluch)

1. Característiques

   • L’emissor incorpora a l’enunciat marques de la seua presència i, de vegades, també la del receptor.
     • Açò remet al concepte de discurs subjectiu (narració, memòries, diari personal o diari).
   • La modalització estudia els elements lingüístics i no lingüístics que mostren les actituds, creences, apreciacions, opinions i intencions de l’emissor respecte a l’enunciat
   • La subjectivitat d’un discurs és directament proporcional a la quantitat d’elements modalitzadors que conté.

2. Tipus de modalització

   • Modalització díctica
     • Inclusió en el text dels interlocutors (dixi personal)
       • Exemple
         • Faré l’examen quan vingues
   • Modalització epistèmica
     • Relacionada amb el grau de certesa o coneixement del tema
       • Exemples
         • És segur que s’equivoca
         • Potser no vindràs demà
         • Les estadístiques mostren la crisi
   • Modalització deòntica
     • Relacionada amb la funció conativa
       • Exemples
         • Pots tancar la finestra?
         • Hem de comprar el pa per al dinar
         • La finestra està oberta (depén)
   • Modalització apreciativa
     • Expressió de judicis de valor de l’emissor
       • Exemple
         • La brutal pallisa el deixà quasi mort
         • Vivim en un món sense problemes
         • Lamente no haver arribat a hora
         • L’homenot agafà furibund al xiquet indefens
         • L’homenot agafà curosament al xiquet indefens
   • Modalització reflexiva
     • Comentaris que l’emissor fa de les seues paraules (és una mena d’apreciativa)
       • Exemple
         • El que acabe de dir és una realitat patent
         • La meua teoria creacionista no naix de la irracionalitat

3. Recursos modalitzadors

   • Les modalitats oracionals no assertives (interrogativa, exhortativa, exclamativa, dubitativa i desiderativa)
     • Exemple
       • Què vols? Vine cap a casa! Deu ser difícil de fer, desitge que ho faces bé
   • Afixos, prefixos i sufixos que expressen un judici subjectiu de grandesa, afecte, menyspreu. Solen ser augmentatius, diminutius, pejoratius i superlatius
     • Exemple
       • Homenet, ventijol, pardaliu, poetastre, senzillíssim, redolent, superfàcil, arxisabut, veuarra
   • Elements de diverses categories gramaticals que evidencien la valoració de l’emissor:
     • Verbs que expressen sentiments
       • Exemple
         • Lamentar, sentir, esperar, desitjar
     • Verbs valoratius
       • Exemple
         • Meréixer, valer, atabalar, pretendre, responsabilitzar, solidaritzar
     • Substantius valoratius
       • Exemple
         • Llàstima, admiració, lleialtat, noblesa, dolor
     • Adjectius valoratius
       • Exemple
         • Magnífic, sincer, perfecte, trist, rialler
     • Adverbis i sintagmes preposicionals valoratius
       • Exemples
         • Desesperadament, amb eficàcia
     • Alguns quantificadors
       • Exemples
         • Molt, poc, massa, gens, força, prou
   • Les interjeccions
     • Exemples
       • Ah!, oh!, uf! Llàstima!, mare! Senyor!
   • Les crides al receptor
     • Exemple
       • Ei!; escolta!, alerta!, compte!
   • Locucions, frases fetes, proverbis
     • Exemples
       • Vaques flaques; clar i net; sa i estalvi, ni de bon tros; el ruc callat per savi és reputat; més val vestir sants que despullar borratxos
   • Figures retòriques
     • La interrogació i exclamació retòriques
       • Exemples
         • Per què la vida és així? Aquest xic és un ase o sols li falta la cua per a ser-ho!
     • La metàfora
       • Exemple
         • Li ix foc pels ulls i serps per la boca. // Quan es posa així tremole com una fulla
     • La ironia
       • Exemple
         • Em sembla que ja has treballat massa // La cara que fem quan dormim és involuntària. No se’ns ha de tenir en compte.
   • L’alternança de codi en certs contextos pot manifestar una valoració del que és diu
     • Exemple
       • El molt imbècil em va dir "pues no sé de qué se queja"