Conjunt de destreses i
aptitud de què disposen
i que posem en pràctica
per relacionar-nos amb
els altres
COMPONENTS DE LES HABILITATS SOCIALS.
Pensament
(interpretació) des de
la selva perspectiva.
Emocions (sentiments)
que rebem davant un
estímul i generen una
resposta.
El comportament
(acció) que s'adopta a
partir del que es pensa
i el que se sent.
COMPONENTS CONDUCTUALS
CONDUCTA: la manera
particular que té una
persona de
comportar-se, actuar o
respondre en un
determinat context o
situació.
producte de la
interacció de
dos tipus de
factors: uns
d'interns I
d'altres externs.
LA COMUNICACIÓ I LA
COMPETÈNCIA
COMUNICATIVA.
COMUNICACIÓ: l'acte de
posar en comú o compartir
amb una altra o més
persones missatges, idees,
sentiments o qualsevol altre
tipus d'informació
ELEMENTS DEL PROCÉS
COMUNICATIU
EMISSORA (transmet la informació.
RECEPTORA (rep la informació)
MISSATGE (contingut).
CODI.
CONTEXT.
EL FEEDBACK COMPLETA LA
COMUNICACIÓ
La comunicació en dues
direccions; la informació que li
arriba de tornada a l'emissor.
COMUNICACIÓ VERBAL I
NO VERBAL
COMUNICACIÓ VERVAL: a través de paraules i frases.
COMUNICACIÓ NO VERBAL: accions.
TIPUS DE CONDUCTA.
ASESRTIVITAT: la conducta que permet
actuar segons els seus interesos més
importants, defensar-se sense ansietat,
expressar comodament sentiments
honestos o exercir els drets personals,
sense negar els drets dels demés.
CONDUCTA PASSIVA:persones tímides o
amb poca seguretat en si mateixes. No
saben dir NO, no expressen obertament
els seus sentiments i opinions;
anteposen les idees i interessos dels
altres als propis
CONDUCTA AGRESSIVA: violació dels drets d'altres
persones. Defensen els seus drets imposant-se, i
expressen pensaments i opinions de manera
inadequada.
REACCIONS FISIOLÒGIQUES: inconscients i
difícilment controlables, denoten la falta
d'habilitats socials.
COMPONENTS EMOCIONALS.
LES EMOCIONS.
EMOCIÓ: reacció psicofisiològica
involuntària, davant d'estímuls reals o
imaginaris, que desencadena
conductes de reacció automàtica. És
un impuls que ens indueix a l'acció i
que es manifesta externament amb
una resposta automàtica
EMOCIONS BÀSIQUES: alegria, ira , tristesa, por,
adversió i sorpresa.
DIVERSITAT EMOCIONAL: orgull, culpavilitat,
vergonya, satisfacció, menyspreu, enveja, etc.
ESTÍMULS EXTERNS: els que provenen de
l'ambient o del món exterior, als quals es
reacciona amb por, alegria o ira.
es poden controlar.
ESTÍMULS INTERNS: aquells que es produeixen
en el pla cognitiu, quan ens imaginem alguna
situació agradable o desagradable.
LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL.: capacitat de reconèixer i
manejar adequadament les emocions pròpies i les alienes.
Relacionada amb la capacitat de percebre les emocions,
entendre i assimiliar sentiments a través de informació que
ens produeixen; de manejar-les i utilitzar-les.
INTEL·LIGÈNCIA INTRAPERSONAL.
INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONAL.
LA COMPETÈNCIA EMOCIONAL: capacitat i
habilitatper desenvolupar la intel·ligència
emocional i aplicar-la.
CONSCIÈNCIA
EMOCIONAL.
REGULACIÓ
EMOCIONAL.
AUTONOMIA
PERSONAL.
COMPETÈNCIA
SOCIAL.
COMPETÈNCIES PER LA VIDA I EL
BENESTAR.
EMPATÍA: actitud o capacitat
d'una persona per posar-se en
el lloc dels demés, per veure el
món com l'està veient l'altra.
COMPONENTS COGNITIUS:
els que estan relacionat amb
els processos mentals de les
persones i a la forma en què
intervenen en el
desenvolupament de les
habilitats socials.
LES DISTORCIONS COGNITIVES: són
esquemes equivocats a l'hora d'interptretar
els fets que donen lloc a una visió simplista o
negativa, que influeix en el comportament
de la persona.
Inferència arbitrària, abstracció selectiva,
interpretació del pensament,
sobregeneralització, pensament del no res,
desqualificació del que és positiu.
LA PERSONALITAT: conjunt de
trets psicològics, emocionals i
conductuals que defineixen
globalment una persona i que
es mantenen més o menys
estables al llarg de la seva vida
AUTOCONCEPTE : percepció que té
la persona de ella matèixa.
AUTOESTIMA: la valoració de l'autoconcepte.
MECANISMES DE LA DEFENSA DE LA PERSONALITAT:
actuen con una estratègia de seguretat que la persona
aciona, per minimitzar les conceqüències
d'esdeveniments o pensaments que poden amenaçar
les seves defenses psicològiques.