Tipologies textuals

dcm.16.05
Mind Map by dcm.16.05, updated more than 1 year ago
dcm.16.05
Created by dcm.16.05 over 5 years ago
165
0

Description

Mind Map on Tipologies textuals, created by dcm.16.05 on 11/20/2014.

Resource summary

Tipologies textuals
1 El text explicatiu
1.1 DEF: Una exposició és l'explicació d'un tema o d'unes idees clares que es presenta d'una manera clara i que s'organitza seguint un ordre lògic. La presència d'aquest tipus de missatge en el nostre entorn és present en tots els actes comunicatius en què es transmet informació. Sovint exposar i explicar són termes utilitzats indistintament per referir-se als textos que tenen una finalitat informativa o didàctica.
1.2 Preten
1.2.1 Explicar
1.2.2 Exposar (informar)
1.3 Estructura
1.3.1 1. Introducció
1.3.2 2. Desenvolupament del tema
1.3.3 3. Conclusió
1.4 Característiques dels textos expositiu
1.4.1 l'objectivitat en l'explicació
1.4.2 hi abunden oracions subordinades de relatiu i aposicions, ja que permeten afegir informació secundària;
1.4.3 el temps verbal característic és el present d'indicatiu, per la seva atemporalitat
1.4.4 la selecció de substantius i verbs té en compte els criteris de claredat i precisió, per evitar ambigüitats
1.4.5 hi ha nombroses nominalitzacions, tant d'accions com de processos o estats, ja que permeten la síntesi i l'abstracció de la informació.
1.4.6 els adjectius són neutres, aporten matisos específics i precisos
1.4.7 la cohesió lèxica queda garantida per la repetició de paraules, la utilització´d'hiperònims i hipònims i mots de la mateixa família.
1.4.8 els connectors tenen un paper important, sobretot els que estableixen relacions lògiques i els que concreten o matisen.
1.5 Tipus de text expositiu
1.5.1 text cientificotècnic , text de semidivulgació, text de divulgació, text científic pedagògic, text d'investigació, text científic oficial
1.6 Recursos
1.6.1 En l'explicació, l'emissor coneix allò de què parla i en sap més que el receptor. L'emissor vol fer-se entendre pel receptor i per això fa servir diferents tècniques com l'exemplificació i la definició, juntament amb una sèrie de recursos com les fotografies, les gràfiques, els esquemes o els dibuixos (que funcionen de suport no verbal); en l'escrit, la subdivisió en apartats, l'ús de títols i subtítols i la utilització de recursos gràfics (negretes, cursives, etc); en l'exposició oral, la repetició, els canvis d'entonació i les pauses expressives, etc.
1.7 Elements lingüístics
1.7.1 Abundància de subordinació
1.7.2 Expressions per denominar vinculades a les definicions
1.7.3 Aposicions
1.7.4 Oracions atributives
1.7.5 Connectors de causa i conseqüència
2 El text predictiu
2.1 indicar possibilitat
2.1.1 si Déu vol
2.1.2 tal vegada
2.1.3 pot ser que (+present de subjuntiu)
2.1.4 possiblement (+futur)
2.1.5 és possible que (+present subjuntiu)
2.2 planificació d'una activitat
2.2.1 l'avaluació dels resultats aconseguits
2.2.2 l'execució de les activitats
2.2.3 la concreció dels responsables i dels costos de les activitats
2.2.4 la determinació de les activitats a realitzar
2.2.5 la fixació dels objectius del pla
2.2.6 la detecció de les necessitats que es volen satisfer
2.3 expressar les condicions
2.3.1 verbs o substantius que, pel seu significat, indiquen condició
2.3.2 locucions com amb la condició de+infinitiu, la locució en cas de+nom
2.3.3 oracions introduïdes per nexes condicionals
2.4 formes verbals
2.4.1 verbs que suggereixin per ells mateixos una predicció.
2.4.2 el futur compost
2.4.3 el present d'indicatiu
2.4.4 el mode subjuntiu
2.4.5 el temps futur
2.4.6 el temps condicional
2.5 DEF: El text predictiu ens informa sobre una situació futura, en base a una situació i uns condicionaments actuals, per tal de fer-ne una preparació adequada.
3 El text instructiu
3.1 elaborat per un codi
3.2 indicar instruments
3.3 expressar :
3.3.1 Per expressar la finalitat d'una acció, es poden usar: la preposició per a + nom, oracions introduïdes per nexes finals (perquè, a fi que, per tal que, etc.), per (o locucions finals com a fi de, per tal de, etc.) + infinitiu i verbs que, per la seva significació, indiquen finalitat: perseguir, proposar-se, pretendre...
3.3.2 Per expressar la manera com s'han de fer les accions, es poden usar: adverbis i locucions adverbials de manera, adverbis en -ment, preposicions + nom, oracions introduïdes per nexes modals (com, com si, segons, etc.) verbs que, pel seu significat, indiquen manera i gerundis.
3.4 expressa les instruccions
3.4.1 imperatiu
3.5 acostumen a ser esquemàtics i concisos
3.6 DEF: Els text directiu o instructiu ens obliga, ens aconsella o ens recomana fer una sèrie d'accions i ens informa, a vegades, de per què hem de fer-les i com hem de fer-les. Primer, acostuma a presentar la finalitat que persegueix i després, exposa un seguit d'instruccions. Aquestes segueixen l'estructura següent: marca d'ordre -acció que s'ha de fer- com s'ha de fer.
4 El gènere dramàtic
4.1 formes teatrals
4.1.1 musical
4.1.1.1 vodevil
4.1.1.2 revista
4.1.1.3 opereta
4.1.1.4 sarsuela
4.1.1.5 l’òpera
4.1.2 drama
4.1.3 comèdia
4.1.4 tragèdia
4.2 DEF: El gènere dramàtic, junt amb el líric i l’èpic pertany a la clàssica divisió sota la qual s’agrupen els gèneres i els subgèneres literaris. El teatre és un gènere que narra uns fets a l’espectador per mitjà del diàleg que mantenen uns personatges, i en alguns casos aquest es limita a la veu d’un sol personatge i, per tant, parlaríem de monòleg. Parlem de monòleg interior si el personatge ens va transmetent el seu pensament com si pensés en veu alta i no s’adrecés explícitament al públic.
5 El text periodístic
5.1 gèneres d’opinió
5.1.1 Les cartes a la direcció
5.1.1.1 DEF: Les cartes a la direcció exposen crítiques, denúncies, comentaris, felicitacions, etc., sobre fets o qüestions d'actualitat. No han de superar les vint línies i han d'anar signades. S'hi respecta el registre lingüístic i, si s'escau, s'hi fan les esmenes ortogràfiques adients.
5.1.2 L'article d'opinió
5.1.2.1 DEF: Els articles d'opinió exposen anàlisis, crítiques i valoracions sobre fets i temes actuals d'interès general. Hi ha articles d'opinió de col·laboradors habituals del mitjà de comunicació i altres de col·laboradors més o menys esporàdics, entesos en els fets o situacions que comenten.
5.1.2.2 Estructura
5.1.2.2.1 L' acudit
5.1.2.2.2 El comentari
5.1.2.2.3 La columna
5.1.2.2.4 La col·laboració
5.1.3 La crítica
5.1.3.1 DEF: La crítica és una modalitat del gènere d'opinió que consisteix en una ressenya informativa i avaluadora d'una obra. L'encapçala una fitxa, que conté les dades més rellevants tant de l'obra com de l'autor o autora. El tipus de crítica que publiquen els mitjans informatius són: de literatura, arts plàstiques, música, espectacles i temes diversos (moda, gastronomia)
5.1.4 L'editorial
5.1.4.1 Estructura
5.1.4.1.1 3. La cloenda
5.1.4.1.2 2. El desenvolupament
5.1.4.1.3 1. La introducció
5.1.5 DEF: La funció dels gèneres d'opinió és crear un parer, favorable o desfavorable, sobre un fet recent per tal d'influir positivament en la consciència de la ciutadania. Els comentaristes són testimonis directes d'aquests esdeveniments i els interpreten, els relacionen, en busquen referents i n'emeten judicis. Els periodistes no interpreten un fet informatiu de manera arbitrària
5.2 gèneres informatius
5.2.1 L'entrevista
5.2.1.1 Tipus
5.2.1.1.1 L' entrevista d'opinió
5.2.1.1.2 L' entrevista de personalitat
5.2.1.2 DEF: L'entrevista és un diàleg extens i a fons que manté el periodista amb un personatge prestigiós o d'actualitat. L'objectiu és aconseguir el màxim d'informació sobre la persona o el tema en què ell està qualificat.
5.2.2 El reportatge
5.2.2.1 DEF: El reportatge és un article periodístic d'extensió variable que tracta de forma exhaustiva temes que no són de plena actualitat però que desperten l'interès del públic lector. El reporter crea la informació en lloc de buscar-la. El reportatge respon a dues situacions comunicatives diferents: d'una banda amplia un fet d'actualitat, narrat des de l’òptica del protagonista; de l'altra desenvolupa un tema concret que capta l’atenció del públic i que els mitjans de comunicació tracten d'investigar i ampliar.
5.2.3 La crònica
5.2.3.1 DEF: La crònica és un relat periodístic que informa sobre uns fets esdevinguts en un espai de temps concret. La crònica sol ser complementària d'altres notícies sobre esdeveniments que es produeixen de manera imprevista o previsible. L'estil de la crònica és més lliure que el de la notícia i el cronista usa l'argot propi de cada àmbit. El cos de la crònica pot seguir els fets de manera cronològica o pot oferir-ne una introducció descriptiva, una anècdota, una declaració, un testimoni, etc.. També tenen el suport gràfic de fotografies.
5.2.4 La notícia
5.2.4.1 Tipus
5.2.4.1.1 Espacials
5.2.4.1.2 De creació
5.2.4.1.3 De continuïtat
5.2.4.1.4 Cronològiques
5.2.4.1.5 Complementàries
5.2.4.1.6 De sumari
5.2.4.1.7 De prevenció
5.2.4.1.8 D' última hora
5.2.4.2 Estructura
5.2.4.2.1 cos
5.2.4.2.1.1 background
5.2.4.2.1.2 titolets
5.2.4.2.1.3 entrada o lead
5.2.4.2.2 elements de titulació
5.2.4.2.2.1 3. subtítol
5.2.4.2.2.2 2. títol
5.2.4.2.2.3 1. avanttítol
5.2.4.3 DEF: El llenguatge que fa servir la notícia ha de ser clar, concís, senzill i atractiu per al lector. Una notícia perquè sigui completa, ha de respondre a les indicacions qui, què, on, quan i per què. Això no vol dir que no n’hi puguin aparèixer d’altres com a qui, com, quines conseqüències, etc. Aquestes indicacions han de figurar en el primer paràgraf d'una notícia i, si n'hi ha, en el seu titular.
5.3 tipologies textuals
5.3.1 Predictiu
5.3.2 Narratiu
5.3.3 Conversacional
5.3.4 Argumentatiu
5.4 DEF: El registre lingüístic utilitat de forma general en els mitjans de comunicació, que es troba a mig camí entre el llenguatge més especialitzat i el més accessible al públic, rep el nom d’estàndard. A banda de l’ús d’aquesta varietat lingüística el text periodístic s’ha d’ajustar a uns condicionants ineludibles com són el temps, en els orals, i l’espai ,en els escrits. A més ha de ser entenedor i unívoc en la seva interpretació. Per això el llenguatge periodístic es basa en les màximes de precisió, claredat i economia lingüística que en garanteixen l’eficàcia.
6 El resum
6.1 a l'hora de resumir
6.1.1 No s'ha d'afegir al resum comentaris o indicacions
6.1.2 capacitat de síntesi
6.1.3 el producte final ha de ser un resum, no un esquema
6.1.4 idees principals
6.1.5 no s'ha de fer interpretacions personals
6.2 DEF: Entenem per resum la capacitat de reduir un text a 1/4 part dels seus mots, aproximadament. Amb el resum s'ha d'aconseguir reproduir fidelment (no copiar) el contingut i l'organització d'un text original, però de manera reduïda. Cal, doncs, saber-hi distingir primer la informació que és essencial de la que és accessòria, per poder-la expressar després d'una manera condensada i objectiva
7 El text argumentatiu
7.1 Els recursos lingüístics
7.1.1 L'argument d'autoritat
7.1.2 Les qüestions retòriques
7.1.3 Posar de manifest determinats valors.
7.1.4 La utilització de la repetició
7.1.5 Contar un relat
7.1.6 La utilització de la ironia
7.2 Recursos
7.2.1 La interrogació retòrica
7.2.2 Les citacions d'autoritats
7.2.3 Els guionets
7.2.4 Les cometes
7.3 text argumentatiu més freqüent és el polític
7.3.1 la causa
7.3.1.1 oracions introduïdes per nexes com però, sinó, tanmateix, encara que, malgrat que, etc noms precedits de locucions com malgrat, a pesar de, tot i, etc i verbs que pel seu significat, indiquen oposició com oposar-se, dissentir, etc.
7.3.2 l'oposició
7.3.2.1 oracions introduïdes per nexes com però, sinó, tanmateix, encara que, malgrat que, etc noms precedits de locucions com malgrat, a pesar de, tot i, etc i verbs que pel seu significat, indiquen oposició com oposar-se, dissentir, etc.
7.4 DEF: El text argumentatiu té la funció de convèncer. En el text argumentatiu l'emissor està normalment implicat en el missatge del text. Això es pot mostrar mitjançant l'ús de la primera persona. Per introduir els diferents arguments s'usen els ordinals o altres marques d'ordre, com en primer lloc, d'una banda, per començar, d'altra banda, finalment, per acabar, etc
7.5 estructura
7.5.1 3. Conclusió
7.5.2 2. Motius o arguments
7.5.3 1. Introducció
8 El text descriptiu
8.1 La descripció científica
8.1.1 Poden ser:
8.1.1.1 especialitzats
8.1.1.2 divulgatius
8.1.2 La descripció que trobem en els textos de registres tècnics i científics es caracteritza per l'ús un vocabulari especialitzat. Aquests textos són objectius i tenen un alt grau de formalitat.
8.2 Recursos lingüístics
8.2.1 estilístics
8.2.1.1 metàfora
8.2.1.2 metonímia
8.2.1.3 comparació
8.2.2 atributiva
8.2.3 adjectivació
8.2.4 nom
8.2.5 situacional
8.2.5.1 a dalt, a baix, més amunt, més avall, davant, darrere, a la dreta, a l’esquerra, endins, enfora, al mig/centre, als costats/extrems, de cara, d’esquena, a l'interior, a l’exterior, etc.
8.3 Tipus
8.3.1 trets físics d’una persona
8.3.1.1 caricatura
8.3.1.2 retrat
8.3.1.3 etopeia
8.3.1.4 prosopopeia
8.3.2 subjectiva
8.3.2.1 valor significatiu
8.3.3 objectiva
8.3.3.1 llenguatge denotatiu
8.3.3.2 funció referencial
8.4 DEF: Descriure consisteix a explicar com són les coses i les persones, a detallar-ne les característiques, l’aspecte o les qualitats que presenten. La descripció no només és literària, sinó que la podem trobar en textos quotidians com per exemple: guies turístiques, catàlegs comercials, publicitat, etc.
8.5 Estructura
8.5.1 expansió
8.5.2 tema
9 El text narratiu
9.1 Tipus:
9.1.1 epistolar
9.1.1.1 la narració epistolar crea la il·lusió d’un document autèntic, la qual cosa la converteix en un dels procediments preferits pel realisme
9.1.2 El conte literari
9.1.2.1 Desenllaç
9.1.2.1.1 tancat
9.1.2.1.2 obert
9.1.2.2 Estructura
9.1.2.2.1 3. Desenllaç
9.1.2.2.2 2. Desenvolupament
9.1.2.2.3 1. Introducció
9.1.2.3 Tècniques
9.1.2.3.1 Els punts de vista narratius i el tractaments del temps de conte són els mateixos que els de la novel·la.
9.2 Les etapes de la narració
9.2.1 2. Complicació
9.2.2 3. Avaluació i reacció
9.2.3 5. Moralitat
9.2.4 4. Resolució
9.2.5 1. Introducció
9.3 Aspectes externs i interns
9.3.1 interns
9.3.1.1 la veu
9.3.1.2 la manera
9.3.1.3 el temps
9.3.2 externs
9.3.2.1 els personatges
9.3.2.2 el tema
9.3.2.3 la trama
9.4 El temps
9.4.1 preposicions+nom
9.4.2 adverbis i locucions adverbials de temps
9.4.3 oracions temporals i verbs o substantius
9.4.4 verb
9.5 Estructura
9.5.1 1. introducció
9.5.2 2. complicació
9.5.3 moralitat
9.5.4 resolució
9.5.5 3. avaluació i reacció
9.6 DEF: La narració és un tipus de text que explica uns fets en un determinat ordre, que cal que sigui coherent amb la intenció del narrador.
Show full summary Hide full summary

Similar

3r ESO. El text i les seues propietats
Àlex Lluch
Geometry Formulas
Selam H
Area, Volume & Perimeter Mind Map
rory.examtime
Preterite Tense
Niat Habtemariam
CITAÇÕES DE GRANDES FILÓSOFOS
miminoma
Statistics Equations & Graphs
Andrea Leyden
French Essay Writing Vocab
caitlindavies8
Peace and Conflict Flashcards - Edexcel GCSE Religious Studies Unit 8
nicolalennon12
Navegacion
Adriana Forero
CICLO DEL CARBONO
ABRIL GUTIERREZ