A.3 HISTÒRIA DE LA POLICIA A CATALUNYA.

1) Forçes de seguretat i la seva història :   "Una estructura policial és imposible d'entendre si no es té en compte el marc d'organització econòmica, social i política d'una societat". "La historia de la policia resulta, doncs, la radiografía de l'història, concreta de les poblacions desde les seves vicissituds (evolució progressió ) i de les seves tensions" Policia concreta causa de l'evolució històrica i la realitat del moment. Una estructura policial es imposible d'entendre si no es té en compte el marc d'organització econòmica , social i política. Llavors, l'historia de la polcía es la radiografía de l'historia de les poblacions. Funció policial en expressió de l'autoritat. El feudalisme al s. XVIII crea el seu propi sistema de seguretat d'estructures de defensa armades. El manteniment de l'ordre s'exercia a traves de la repressió més que de la prevenció.   2) Origen P.G.M.E:   Origen amb una mica de polémica historiogràfica. Al 1719 l'exercit es va situar a la frontera françesa , calia crear una força policial que controlés el territori. Es van organitzar unes esquadres de paisans . La tensió bèl.lica va desaparèixer al 1721 , cuan es va considerar desarmar a aquestes colles de veïns armats. La major part es va desarmar (expecte Valls, Riudons i Rodonyà) que van permaneixer sota la comandància única de Pere Anton Veciana. Es van institucionalitzar els Mossos d'Escuadra , l'any 1723 i Pere Anton Veciana i Rabasa fou nomenat comandant. Els Mossos representaren una força policial reial i borbònica. A llarg del segle XVIII van ser comandats per la familia Veciana (amb una fidelitat felipista). També es van anant transformant en un model exportat de policia moderna, representativa de la relitat d'una Catalunya plena de canvis demogràfics, agrícoles i comercials.   3) Transformacions policials al segle XIX:   Canvi en l'institucionalització del poder. Nació i estat eixos bàsics de l'ordenament polític. La monarquía absolutista pasa a estat liberal. Canvis en el sistema penal, de seguretat, raò la cual obligà a la formació d'un aparell policial adequat als nous temps. Segle XIX, Milicia Nacional (progressista). Lliberalitació conservadorisme comportà una separació de poders de l'Estat (executiu, legislatiu i judicial). La militarització , centralització i el conservadorisme van caracteritzar el sistema de seguretat i d'ordre public d'entoncs. La Guàrdia Civil es fundà en 1844 Els Mossos van previure i es van convertir en unes forces auxiliars . La familia Veciana perd el control del cos desde 1835 fins a 1837 que es va posar en mans de l'exèrcit. Fruit del progrés urbà i la necesitat d'organitzar la convivència als nuclis urbans van començar a aparèixer les primeres policies municipals. La Constitució de 1812 disposaba localment la pau i seguretat dels veïns. Es combinaben dues tradicions: Una moderna (herèrcia de la Milicia Nacional) i l'antiga (tradició d'autodefensa de les comunitats urbanes i responsabilitat gestió de l'ordre públic) . La Guardia Municipal de Barcelona es formà en 1843. Al Sexenni revolucionari es dissolt el cos dels Mossos d'Escuadra . En 1875 es replanteja el seu restableiment i fins a 1880 no es reorganitza completament. Malgrat ser mal vistos per les classes urbanes, els Mossos gaudien d'una certa fama entre la pagesia. En aquests moments qualsevol instrument que garantís la pau pública era vist amb bons ulls. La Diputació restiuí els Mossos d'Escuadra al 1877.S'aprovà el Reglament en 1880 i s'ordenaven zones on moltes funcions policials no estaben ben cobertes.     4) La policia durant les primeres dècades del segle XX: En la crisi de 1898 la burgesia catalana apostava pel catalanisme i una mena de regeneracionisme per a Espanya. Els regionalistes de la Lliga manifestaven en les Bases de Manresa (1892) el desitj d'un sistema de seguretat basat en el sometentt i amb una orça policial permanent sota les ordres del poder regional. El fur militar dels Mossos, es va reinstaurar en 1892 , una situació compromesa davant l'exercit i el regionalisme (amb l'assalt a la redacció de diferents diaris Catalans). La Lliga Regionalista pasa a tenir una preeminència política a la Diputació de Barcelona a 1914 ,amb una posiciño ambivalent respecte al cos dels Mossos d'Escuadra. Als primers anys del segle XX comença l'estructuració definitiva. Entre 1905 i 1908 apareix la Llei i del Reglament de la policia governativa. Es duu a terme una reforma que initciab l'organització i la professionalització dels cossos policials. Vigilancia (civil, investigació i policía judicial)  Seguritat (uniformat , organització militat , i servei a víes publiques com patrullatje. Altres aspectes de la reforma seria la creació de la D.G.S i l'ingrés en els cossos mitjançant oposició o escoles de formació otorgant una responsabilitat civil de representació popular als candidats . A la Setmana Trágica (1909) les classes polupars patien un malestar , què, provocarien l'alçament de les files republicanes per la seva dissolució. A l'any 1917 s'aprova l'extinció gradual amb l'amortització de plaçes i el pistolerisme fa replantejar l'extincio dels Mossos Es necesitaba una força policial que controlès l'actuació de pistolers i el renovès. La dictadura de Primo de Rivera no suposà cap problema als Mossos d'Escuadra, es va veure com un cos propi utilitzat per la tasca policial repressiva de la dictadura. Un cop cau Primo de Rivera es medita l'opcio d'una reestructuració .El Decret del 14 d'agost de 1930 dissolía el cos dels Mossos d'Escuadra de Barcelona i el reorganitzaba. El cos es vincula a la Diputació i la dependència militar i govern civil es mediatitza.     A l'any 1931 s'adapta al nou règim i agafà un tarannà diferent. S'identifiquen les institucions autonòmiques i el govern català , lleial a la Generalitat i es vincula al projecte populista republicà i catalanista. Frederic Escofet caporal de la Garriga, es posà sota les ordres del President Macià, que havia proclamat la República Catalana. Es destitueixen els anteriors comandaments i Pérez i Farràs es nomena comandant. S'esdevenen uns anys de tensións sociopolítiques, els Mossos s'impliquen en la defensa d'instituncions de govern.  1932 , Macià signava un decret s'estenía a tot Catalunya . Els cossos policials pasan a dependre del Comissariat d'Ordre Públic , i això pasa a ser un tema prioritari pels dirigents. Les Esquadres es desarmen tot i que amb nou comandant tornaren a ser operatives en tasques de seguretat.   La Guerra Civil fou un moment difícil ple de tensions per a forçes policials . El Gover contra forces felipistes. Tensions amb patrulles de control dels comitès de milicies antifeixistes i esteveniments de la contesa bèl.lica de maig de 1937. El règim franquista cosntituïa un veritable règim policial on es barrejaben els interesos del règim  les tasques policials i militars , i a més es considereva un braç més de la policia. Es produeren depuracions a la Guàrdia  Civil i fins a 1952 no es restitueixen els Mossos com a guàrdia.  Polici i exèrcit eren considerats un element bàsic pel manteniment del nou ordre franquista, Aquesta ideología s'imposà als estaments i cossos d'Espanya, que els seus membres eren persones destacades per la simtatització amb el règim o premiats per les represalies de la República o la Guerra Civil.   5) La policia i la democràcia: Mort Franco al 1975, un nou règim polític democrátic sorgeix, fruit de l'interacció entre el ruptisme y el reformisme . Significà una Constitució liberal , Estatut d'autonomía , institucions i governs amb accés electoral. La C.E de 1978 estableix un model pluralista a través de tres nivells : policia de l'administració de L'Estat,  policies de les C.A (Estatuts d'autonomia) i les policies locals ( poder municipal) Aquest canvi polític determina la necesitat d'una reflexió basada en tres elements:  la transformació dels aparells policials de la dictadura , l'eficacia policial, i la redifinició del sistema de seguretat pública i de les forçes de l'Estat. Això provocà diferent modificacions graduals . Canvia el concepte y funció del cos policial (primers ajuntaments democrátics a 1979) La Generalitat i l'Estatut extenen el cos dels Mossos d'Escuadra , creat en els setcents. Recopilament de la tradició d'una policia que , amb moments de parèntesi , havia sobreviscut , era la mes antiga de la Península il'imatge d'una Catalunya politicament Autònoma , preparada i concient amb pressupòsits d'una societat avançada i democràtica. 1983, saprovà una llei de creació de la Policia de la Generalitat(nucli del cos del Mossos), l'evolució de les primeres promocions creades per la Generalitat desembocà en  l'Escola de Policia de Catalunya (seu a Mollet del Vallés, 1985) . 1991 , consolidació d'un centre de formació per   tota la policia de  Catalunya , conegut actualment com ISPC. En 1994 , es despleguen els Mossos d'Escuadra per tot el territori Català  (Osona, Ripollès i Selva). Entre 1997 i 1998 la Generalitat asoleïx les competències exclusives en trànsit i circulació . 2008,desplegament i arribada a Terres de l'Esbre i Camp de Tarragona.