UD 1. L'Islam i l'Al-Andalus (introducció)

Tema I: L'ISLAM I AL - ANDALUS (3')

• - L'inici de l'Edat Mitjana es produeix amb el final de l'Imperi romà al segle V
• - L'Edat Mitjana finalitza al segle XV, quan es descobreix Amèrica, els turcs prenen Constantinoble, etc.
• - L'etapa històrica anterior a l'Edat Mitjana és l'Edat Antiga i la posterior, l'Edat Moderna
• 

Preguntes+text: contestar llibreta (5')

• L'Edat
• Mitjana és un període històric que s'estén des de la fi de
• l'imperi Romà (segle V) fins a l'inici de l'Edat Moderna (segle XV).
• Després
• de l'enfonsament i la desaparició de l'imperi Romà (segle V), els
• territoris que vorejaven el Mediterrani s'havien fraccionat:
• L'Imperi
• Romà d'Orient o Imperi Bizantí va arribar a la seua esplendor
• màxima amb l'emperador Justinià (segle VI), que el va expandir per
• bona part del Mediterrani occidental.
• L'Imperi
• Romà d'Occident va ser ocupat pels pobles germànics, que van crear
• uns regnes cristians, com ara el regne franc a la Gàl·lia i, més
• al sud, el regne visigot a Hispània.
• Entre
• els segles VIII i
• IX,
• Carlemany, rei dels francs, va crear l'imperi Carolingi, en un intent
• de reconstruir la unitat territorial de l'imperi Romà sota el símbol
• de la Cristiandat. A la seua mort, la disgregació de l'imperi
• Carolingi va donar lloc a la formació de diferents regnes, que van
• evolucionar separadament. Aquesta fragmentació fou l'origen de
• l'Europa feudal.
• Malgrat
• les diferències, l'imperi Carolingi i l'imperi Bizantí conservaven
• una certa vinculació amb l'herència grecollatina i tenien en comú
• la religió cristiana.
• Cap
• a la primeria del segle VIl,
• el
• sorgiment a Aràbia d'una nova religió, l'islam, va ser l'origen
• d'una civilització completament diferent.
• Des de la península
• d'Aràbia, l'islam es va expandir ràpidament pel Pròxim Orient i
• pel nord d'Àfrica i va arribar a la Península Ibèrica i va
• intentar penetrar cap al nord a través dels Pirineus.
• A
• partir d'aquest moment, els regnes cristians d'Occident. l'imperi
• Bizantí i els califats musulmans es van repartir l'espai de l'antic
• Imperi Romà i varen formar les tres grans àrees polítiques i
• culturals de l'Edat Mitjana.
• �- Amb quin nom es coneixia l'Imperi Romà d'Orient després de la caiguda de la part occidental? �
• - Quin emperador va portar Bizanci al seu màxim esplendor? En quin segle? Per què?
• - Qui va ocupar la part de l'Imperi Romà d'Occident? Què hi van establir?
• - Qui va ser Carlemany? Què va intentar fer? Què va succeir amb a la seua mort?

Idees principals: pissarra-alumnes (5')

• - L'herència grecollatina i la religió cristiana vinculaven els territoris dels imperis carolingi i bizantí
• - Una nova civilització, l'Islam, completament diferent, es va estendre per gran part del Mediterrani
• - Els regnes cristians, l'Imperi Bizantí i els califats musulmans van ocupar l'espai de l'Imperi Romà

alumnes (8'): Localitzar les tres grans àrees polítiques i culturals que van definir l'Edat Mitjana

professor: solució

• Les tres grans àrees que es reflecteixen al mapa i la seua localització és la següent
• - Imperi Carolingi: se situa als territoris que van ocupar els francs, és a dir, en les actuals França, Alemanya, nord d'Itàlia, Països Baixos, Bèlgica, Àustria, i la part dels Pirineus de la Península Ibèrica.
• - Imperi Bizanci: era el territori de l'Imperi Romà d'Orient i es localitzava a la Península Balcànica i a l'Àsia Menor (les actuals Grècia, Turquia, Croàcia, Bòsnia-Hercegovina, Sèrbia, Montenegro, Albània, Macedònia, Kosovo i part del sud d'Itàlia)
• - Imperi islàmic: imperi que es va expandir partint de la península d'Aràbia, i que va ocupar cap a Occident tot el nord de l'Àfrica fins arribar a la Península Ibèrica, a la qual va dominar gairebé completament; cap a Orient va arribar fins a Pèrsia, dominant les zones de Síria i d'Armènia

alumnes 10'

• 
• Caption: On es va originar l'Islam? Fins on es va estendre a Europa? I en la part asiàtica? // Quins dos imperis existien a Europa? Quines zones del continent ocupaven? // Quin regne germànic es va establir a Hispània? Quan van ocupar els musulmans la Península?
• 

Professor (respondre quadern)

• - On es va originar l'Islam? Fins on es va estendre a Europa? I en la part asiàtica?
• La nova religió va començar a ser predicada per Mahoma a l'Aràbia del segle VII
• - Quins dos imperis existien a Europa? Quines zones del continent ocupaven?
• L'Imperi Carolingi i els Visigots
• La península Ibèrica i França
• - Quin regne germànic es va establir a Hispània? Quan van ocupar els musulmans la Península?

Comentari del mapa

Professor: explicació introductòria (20')

• Invasions germàniques i creació dels seus regnes i origen de
• l'Imperi Carolingi
• Els pobles germànics, als quals els romans denomina ven bàrbars
• (estrangers) estaven establerts a les fronteres europees de l'Imperi
• Romà, a l'altre costat del Rin i del Danubi.
• Eren pobles seminòmades que vivien principalment de la ramaderia i
• que no van edificar ciutats ni utilitzaven la moneda, malgrat que sí
• tenien armes de ferro.
• Durant els segles III i IV els atacs dels germànics sobre els
• territoris de l'Imperi Romà van ser freqüents, però va ser al
• segle V quan es van produir les grans invasions.
• Mentre que l'Imperi d'Orient va aconseguir resistir els seus atacs,
• el d'Occident no va poder amb l'empenta dels pobles germànics que
• van travessar les fronteres amb els seus guerrers, les dones i els
• xiquets, els seus carros, els seus ramats, etc., i que es van
• establir en territoris de l'Imperi malgrat que eren molt inferiors en
• nombre.
• Es considera que l'any 476 és la data de la caiguda de l'Imperi romà
• d'Occident, quan Ròmul Augústul, l'últim emperador romà, va ser
• destituït pel cap bàrbar Odoacre.
• Els pobles germànics, que s'havien instal·lat en les terres de
• l'Imperi romà es van considerar regnes independents.
• Entre els principals regnes germànics van destacar:
• - A Hispània, el regne dels visigots.
• - A la Gàl·lia, el dels francs, que van donar el futur nom de
• França a la zona que van ocupar.
• - Al nord de l'Àfrica, el regne dels vàndals.
• - A Itàlia, el dels ostrogots.
• - En Britània, els angles i els saxons.
• Com que la seua cultura era molt menys desenvolupada que la dels
• romans, aviat van ser dominats per la cultura romana; així doncs,
• van adoptar el cristianisme i el llatí.
• Entre els segles VIII i IX el rei dels francs, Carlemany, va tractar
• de reconstruir la unitat de l'Imperi Romà sota la religió
• cristiana, i va crear l'Imperi Carolingi, que es va disgregar després
• de la seua mort.

Creació de l'Imperi Bizantí i esplendor

• L'any 395, l'emperador romà Teodosi va dividir l'Imperi entre els
• seus dos fills: a Honori li va entregar la part d'Occident i a Arcadi
• la d'Orient. Aquesta divisió tenia com a objectiu poder-se defensar
• millor dels atacs dels pobles germànics.
• L'imperi Romà d'Orient va resistir els atacs dels bàrbars i es va
• mantenir fins al segle XV amb el nom d'Imperi Bizantí. La seua
• denominació provenia de la seua capital, l'antiga colònia grega de
• Bizanci a la qual els romans van denominar Constantinoble. Les terres
• de l'Imperi Bizantí eren les del Mediterrani Oriental i les del mar
• Negre: Grècia, els Balcans fins al Danubi, Síria, l'Àsia Menor i
• Egipte.
• La seua època de màxima esplendor va ser la del govern de
• l'emperador Justinià, a la primera meitat del segle VI. Aquest
• emperador va voler reconstruir l'antic Imperi Romà i, per a això,
• va realitzar expedicions que li van permetre controlar gran part
• d'Itàlia, el nord de l'Àfrica i les costes del sud de la Hispània
• visigoda.
• A més a més, l'imperi va gaudir d'una prosperitat econòmica
• gràcies l'agricultura, la vitalitat del comerç mediterrani i el
• desenvolupament en les seues ciutats d'una important artesania de
• seda, tapissos, orfebreria, esmalts, cuir, etc.
• La seua capital, Constantinoble, es va convertir en el port
• d'arribada dels grans productes comercials i va ser una de les
• principals ciutats de l'Edat Mitjana, caracteritzada per les seues
• àmplies avingudes, els fòrums, el palau imperial, el senat,
• l'hipòdrom i la basílica de Santa Sofia.
• Però a la primera meitat del segle VII els àrabs van ocupar Egipte,
• Palestina i Síria, que eren les províncies més riques de l'Imperi
• Bizantí, pel que va quedar reduït a les terres més pobres. Així
• doncs, no es va poder defensar de l'atac dels turcs, establerts a
• l'Àsia Menor, que es van acabar apoderant de Constantinoble el 1453,
• posant fi a l'Imperi Bizantí.
• L'any 395, l'emperador romà Teodosi va dividir l'Imperi entre els
• seus dos fills: a Honori li va entregar la part d'Occident i a Arcadi
• la d'Orient. Aquesta divisió tenia com a objectiu poder-se defensar
• millor dels atacs dels pobles germànics.
• L'imperi Romà d'Orient va resistir els atacs dels bàrbars i es va
• mantenir fins al segle XV amb el nom d'Imperi Bizantí. La seua
• denominació provenia de la seua capital, l'antiga colònia grega de
• Bizanci a la qual els romans van denominar Constantinoble. Les terres
• de l'Imperi Bizantí eren les del Mediterrani Oriental i les del mar
• Negre: Grècia, els Balcans fins al Danubi, Síria, l'Àsia Menor i
• Egipte.
• La seua època de màxima esplendor va ser la del govern de
• l'emperador Justinià, a la primera meitat del segle VI. Aquest
• emperador va voler reconstruir l'antic Imperi Romà i, per a això,
• va realitzar expedicions que li van permetre controlar gran part
• d'Itàlia, el nord de l'Àfrica i les costes del sud de la Hispània
• visigoda.
• A més a més, l'imperi va gaudir d'una prosperitat econòmica
• gràcies l'agricultura, la vitalitat del comerç mediterrani i el
• desenvolupament en les seues ciutats d'una important artesania de
• seda, tapissos, orfebreria, esmalts, cuir, etc.
• La seua capital, Constantinoble, es va convertir en el port
• d'arribada dels grans productes comercials i va ser una de les
• principals ciutats de l'Edat Mitjana, caracteritzada per les seues
• àmplies avingudes, els fòrums, el palau imperial, el senat,
• l'hipòdrom i la basílica de Santa Sofia.
• Però a la primera meitat del segle VII els àrabs van ocupar Egipte,
• Palestina i Síria, que eren les províncies més riques de l'Imperi
• Bizantí, pel que va quedar reduït a les terres més pobres. Així
• doncs, no es va poder defensar de l'atac dels turcs, establerts a
• l'Àsia Menor, que es van acabar apoderant de Constantinoble el 1453,
• posant fi a l'Imperi Bizantí.

Zona originària i expansió de l'Islam

• Zona originària i expansió de l'Islam
• La zona originària de l'Islam va ser l'oest de la península
• aràbiga, on destacaven dues ciutats: la Meca i Medina. Després de
• la conquista de tota la península aràbiga per part de Mahoma i els
• seus seguidors, a la primera meitat del segle VII, els musulmans van
• iniciar la conquista d'extensos territoris:
• - Entre els anys 632 al 661 es van fer amb el control d'Egipte,
• Síria, l'Iraq i una part de l'Iran (Pèrsia).
• - Durant la segona meitat del segle VII i la primera del segle VIII
• van ocupar el nord de l'Àfrica i la Península Ibèrica.
• - Paral·lelament, van arribar fins a la capital de l'Imperi Bizantí,
• Constantinoble al principi del segle VIII, tot i que no la van ocupar.
• - A mitjan segle VIII, després de la conquista de l'Iran i
• l'Afganistan, van penetrar per l'Àsia Central i van travessar el riu
• Indus, a la zona del Pakistan.

P. Continguts

• - L'aparició de l'Islam, el codi de conducta islàmic i la mesquita.
• -� L'expansió de l'Islam.
• -� L'Islam a la península Ibèrica: Al-Andalus.
• -� Del Califat de Còrdova als regnes de taifes.
• -� Economia i societat andalusí.
• -� Cultura i art islàmic.

P. Lectura dels 2 primers paràgrafs (5')

• Idees fonamentals (copiar alumnes)
• - Una nova religió, l'Islam, va aparéixer a la península d'Aràbia al segle VII.
• - Els àrabs van estendre l'Islam per l'Àfrica, l'Àsia i una part d'Europa, incloent la Península Ibèrica.
• - A l'Edat Mitjana es van formar dues grans àrees culturals, compartides pels cristians i els musulmans.
• L'islam, com el
• judaisme i el cristianisme, és una religió monoteista, és a
• a dir, que creu en un Déu únic, Al·là. Segons els seus
• seguidors, va ser transmesa als éssers humans per mitjà d'un
• profeta anomenat Mahoma.
• La nova religió va
• començar a ser predicada per Mahoma a l'Aràbia del segle VII, d'on
• era originari. Després de la seua mort, els àrabs la van estendre
• per Àfrica, Àsia i una part d'Europa, i milions de persones es van
• islamitzar.

A. Oral (5')

• 
• - � On va nàixer la religió islàmica?
• - Cap a on es va expandir l'islamisme? Quins territoris dominaven els musulmans al final del segle VIII?
• - Quines altres civilitzacions existien a la zona? Quins sistemes polítics, socials i religiosos les caracteritzaven?
• Caption: L'islam

P. 3 paràgrafs restants (5')

• Idees principals:
• - L'Islam, igual que el judaisme i el cristianisme, és una religió monoteista, que creu en Al·là com a Déu únic.
• -� Mahoma va ser el profeta d'Al·là a la terra i les revelacions que Déu li va fer van ser recollides a l'Alcorà.
• - � La mesquita és el lloc de culte, d'estudi dels textos alcorànics i de reunió dels musulmans.
• Idees principals:
• En la seua expansió,
• els musulmans van iniciar l'any 711 la conquista de la
• Península Ibèrica, porta d'entrada a Europa. La feblesa del regne
• visigot els va permetre dominar fàcilment la Península, on es van
• quedar fins que en van ser expulsats l'any 1492.
• L'Estat que els
• musulmans van crear a la Península Ibèrica va rebre el nom
• d'Al-Andalus i va tenir la seua màxima esplendor durant el
• segle X, quan es va proclamar el califat de Còrdova. Els
• segles posteriors, els seus territoris van ser conquistats de manera
• progressiva pels regnes cristians peninsulars.Els huit
• segles de presència de l'islam a la Península hi van deixar una
• empremta que segueix present en la cultura, l'art, els costums i la
• llengua.

P. Vocabulari fonamental copiar alumnes (8') No introducció

• Àrab: persona procedent d'Aràbia.
• Musulmà o Mahometà: creient seguidor de l'Islam.
• Islam: religió fundada per Mahoma el segle VII i conjunt de pobles que la professen. / Islamisme: Islam.
• Hègira: és el nom que rep
• el fet que al 622 es va refugiar a la ciutat de Medina i es considera
• l'inici de l'era musulmana