la civilització islàmica 2

la civilització islàmica 2

1. L'islam medieval

   • L'organització política
     • A la mort de Mahoma, el gran imperi es va formar es va denominar califat, ja q estava dirigit per un califa. Era la màxima autoritat política i religiosa, i era considerat el successor del profeta. Així, els primers períodes de la història d l'islam es coneixen amb el nom d califats, ja q la seua extensió i la d l'islam es van correspondre. El califa governava ajudat pels càrrecs següents.
       • Visir o ministre
         • Encarregat d dirigir l'administració central, ajudat pel divan o govern.
       • Valís
         • Governadors d les províncies d l'imperi.
       • Cadis
         • Administradors d justícia segons les normes de l'Alcorà.
       • 632-660
         • Califat ortodox
           • Després de la mort de Mahoma l'any 632, els familiars del profeta van estar al capdavant del califat. Aquest Califat ortodox, o perfecte, va situar la capital a la ciutat d Medina (a l'actual Aràbia Saudita).
       • 660-750
         • Califat omeia
           • Entre el 660 i el 750, el califat va estar en mans d la dinastia dels omeies, q va establir la capital a Damasc (Síria).
       • 750-1258
         • Califat abbàssida
           • La dinastia abbàssida va establir la capital a Bagdad (Iraq). No obstant això, aquesta dinastia va perdre a poc a poc el poder i la unitat del califat es va fragmentar entre els segles VIII i X. D'aquesta manera, l'extensió d l'islam ja no es va correspondre amb la d'un califat, sinó q van sorgir regnes independents q podien estar governats per califes o per emirs, q eren prínceps amb autoritat política.
   • La societat i l'economia
     • La societat va estar condicionada per l'existència d diferents grups religiosos.
       • Entre els musulmans es distinguia :
         • Una minoria aristocràtica composta per familiars dels califes o dels emirs.
         • La majoria d la població estava formada per artesans, agricultors i ramaders q no tenien propietats. També hi havia esclavitud, la seua situació era, menys dura q a Roma i als regnes germànics.
         • Els jeus i els cristians tenien lleis pròpies. Podien mantenir la seua religió, però a canvi pagaven uns impostos especials.
     • Les activitats econòmiques
       • La civilització islàmica va sorgir en territoris molt poc pluosos, per la qual cosa el desenvolupament d l'agricultura va depender d la creació d sistemes d regadiu per a conduir l'aigua. Aquets sistemes estaven compostos per séquies i sénies. Gràcies a aixó, es va aconseguir una agricultura pròspera on quan predominar cultius com l'arrròs i els fruiters, a més d l'olivera, el blat i la vinya.
       • El comerç tingué una importància especial, a causa d la localització del territoti islàmic entre l'Africa, Europa i l'Extrem Orient. A més, el comerç marítim es veié afavorint pel desenvolupament d'instruments d navegació com la brúixola i l'astrolabi. Per a les transaccions comercials, usaren monedes fortes, com el dínar d'or i el dírham de plata.
     • La ciutat islàmica medieval
       • Les ciutats estaven emmurallades i es caracteritzaven per tenir una estructura irregular
       • El palau fortificat on residia el governant era l'alcàsser
       • Les ciutats també eren centres religiosos, ja q contenien mesquites
       • A mesura q les ciutats creixien, anaren sorgint els ravals. Eren grups d vivendes, destinats normalment a les classes més baixes, q es situaven a l'exterior d la muralla
       • Al centre hi havia el mercat o soc, una plaça on es feien els intercanvis comercials
   • L'art i la cultura
     • L'art islàmic
       • On més va destacar l'art musulmà va ser en l'arquitectura. S'hi aprecien les influències d'altres cultures, principalment de la persa i la bizantina, L'edifici més característic és la mesquita, encara q també destaquen altres edificacions civils, com les residències dels califes o els banys.
         • La mesquita
           • Parts d'una mesquita
         • Elements arquitectònics
           • En les construccions es fan servir elements arquitectònics com.
             • arcs
               • ferradura
               • lobulat
               • mig punt
             • cúpula
             • volta
               • mocàrabs
               • creueria calfal

Images and files in the map