L'ART

Anotações:

• L’art és una activitat creativa, individual o col·lectiva, que utilitza elements materials per expressar la realitat, les emocions i les idees. Per tant, l’art és l’expressió per mitjà de la qual l’ésser humà manifesta la seva tendència natural cap a la bellesa.
• El procés creador: Té dues fases: o  La idea o  La realització L’arquitecta dissenya un edifici i l’artesà el construeix; l’escultura és dissenyada i elaborada per un sol artista (normalment); i la pintura és d’un únic artífex.
• El procés artístic o  Emissor o artista o  Receptor o client
• Per comprendre l’obra d’art hem d’analitzar-la des de 2 punts de vista: o  Formal o plàstic o  Contingut o significat
• Requisits per enfrontar-se a l’obra d’art: o  Evitar ideologies que condicionin la teva valoració o  Fugir de la influència del tema Hem de valorar l’obra d’art com una realitat nova: LA REALITAT PLÀSTICA

1. L'art com a matèria d'estudi

   Anotações:

   • La història de l’art cerca de descobrir i conèixer els valors estètics que han predominat a cada civilització, és a dir, un resum sistemàtic dels diferents llenguatges formals utilitzats a cada època per expressar-se artísticament. L’historiador utilitza diferents metodologies, per comprendre més profundament l’obra: - Formalistes (aspectes plàstics) -  Iconogràfiques (tema) -  Iconològiques (interpretació del tema) -  Sociològiques, tècniques i de gènere (atenció en  les qüestions) -  Semiològics (cultura visual)
2. L'art com a document social

   Anotações:

   • L’obra d’art informa de la història i es converteix en un document gràfic d’un temps i un país, una cultura o una civilització. Per això el seu coneixement és indispensable per comprendre el passat.
3. L'art com a patrimoni

   Anotações:

   • La Unesco (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura) afirma que els béns culturals són un dels elements fonamentals de la civilització i de la cultura dels pobles i, que aquests, només assoleixen entitat si en coneixem amb precisió els orígens, la història i l’ambient.
4. Els museus i l'art

   Anotações:

   • Els museus són llocs destinats a conservar, exposar, divulgar i estudiar obres d’art. -  Museus públics (finals S. XVIII): Gairebé tots com a resultat de la donació de les col·leccions d’art de les monarquies. -  Museus privats: van lligats a les col·leccions particulars i als artistes mateixos.
5. Les tipologies artístiques

   Anotações:

   • Les belles arts: -  Arts menors: miniatura, orfebreria, tapís, ceràmica, vidre, mobiliari, etc. -  Arts majors: arquitectura, escultura, pintura, gravat, dibuix i mosaic.

Anotações:

• Definició: disciplina que estudia la configuració de les diverses tipologies arquitectòniques, monumentals i paisatgístiques en l’espai. L’urbanisme es converteix en el marc on s’instal·len les arquitectures i els monuments, i on es crea un paisatge urbà.

1. Urbanisme puntual

   Anotações:

   • Places i petits o grans espais públics creats a les ciutats amb una formulació que determina l’ordre de l’espai urbà.
2. Urbanisme de ciutat

   Anotações:

   • Concepte més global. Busca de relacionar el traçat urbà d’una manera coherent creant una xarxa de carrers intercomunicats. o  Ciutat radial i ortogonal o  Ciutat ideal i ciutat utòpica
3. Urbanisme de paisatge o jardins

   Anotações:

   • Organització coherent d’uns espais complementaris d’una vil·la, un palau o un castell. Destinats al lleure, al descans i al contacte amb la natura.

1. Definició i principis

   Anotações:

   • Art de projectar i construir edificis o espais per a l’ús de les persones. Comporta una voluntat estètica. 3 principis: - Firmitats (fermesa): solidesa constructiva i resistència als agents erosius. - Utilitas (unitat): complís amb la seva finalitat. - Venustas (elegància). Harmonia i bellesa.
2. Tipologies arquitectòniques
   1. Arquitectura civil

      Anotações:

      • Domèstica: la de la Roma antiga. Ha adoptat 3 formes: insula o casa de pisos, domus o casa unifamiliar i villa o casa al camp.
      • Lúdica: teatres, amfiteatres, circs, termes i palestres. A més a més: estadis, poliesportius, cinemes, i altres espais de lleure i esbargiment. (Museus inclosos)
      • Institucional: ajuntaments, basíliques, palaus de justícia, edificis administratius, etc.
      • Commemorativa: arcs de triomf, obeliscs, monuments, columnes commemoratives. També: piràmides, hipogeus, mastabes, panteons i sepultures.
      • Comercial: llotges de contractació, duanes, mercats, grans magatzems, centres comercials, etc.
      • Infraestructures: es relaciona amb la enginyeria i amb l’urbanisme: camins, autopistes, ponts, aqüeductes, estacions i aeroports.
   2. Arquitectura religiosa

      Anotações:

      • Destinada al culte i té l’expressió més genuïna en els temples. A l’interior dels temples s’hi troben espais que han adquirit singularitat arquitectònica, com les capelles devotes, votives i funeràries.
3. Característiques de l'arquitectura

   Anotações:

   • L’arquitectura té dos elements estructurals essencials: Espai interior i espai exterior o volum. Un tercer element més superficial: l’ornamentació.
4. Factors en la seva configuració

   Anotações:

   • -  Eixos de composició general. -  Murs i formes que embolcallen i defineixen l’espai. -  Llum i color -  Les proporcions (magnitud de l’edifici respecte de l’home): ens permeten distingir entre arquitectura antropocèntrica i arquitectura monumental.
5. Elements
   1. Materials
      1. Funció constructiva

         Anotações:

         • fang cuit, fusta, pedra (antics), ferro, acer, vidre, formigó armat, i altres metalls i materials sintètics (actuals).
      2. Funció ornamental

         Anotações:

         • Emblanquinats, guixos, mosaics, porcellanes i aplacats de pedra o de fusta.
   2. Tècnics
      1. Sostenidors
         1. El mur

            Anotações:

            • Suport de caire continu que tanca l’edifici pels costats i el compartimenta interiorment. Pot ser de càrrega (paret mestra) o de separació.
            1. Aparell

               Anotações:

               • Forma com es troben disposats els materials. - Irregulars - Regulars
            2. Parament o superfície

               Anotações:

               • Pot estar a la vista o es pot amagar.
            3. Obertures

               Anotações:

               • Elements essencials per a l’habitatge de l’edifici (obren accessos, permeten l’entrada de llum i ventilació i descarreguen els murs. - Llindar: part inferior de la porta. - Ampit: part inferior de les finestres. - Muntants: part lateral de portes i finestres.
         2. Columnes, pilars i pilastres

            Anotações:

            • Suports verticals que serveixen per sostenir les cobertes i els arcs. A vegades per reforçar els murs.
            1. Columna

               Anotações:

               • Element sostenidor vertical. De secció circular i de forma cilíndrica (generalment). - Base o pedestal: sobre la qual descansa el fust (pot ser simple o composta). - Fust: part central de la columna entre la base i el capitell. L’engruiximent del fust a la part central s’anomena èntasi. - Capitell: part superior de la columna. Part que té més riquesa decorativa. Damunt d’aquest, hi descansen l’arc i l’entaulament.
            2. Pilar

               Anotações:

               • Element sostenidor vertical de secció rectangular. Més robust i massís que la columna.
            3. Pilastra

               Anotações:

               • Pilar adossat a la paret. Tenen base a la part inferior i capitell a la part superior.
         3. Altres elements sostenidors

            Anotações:

            • Poden descansar al terra o no.
            1. Contrafors o estreps

               Anotações:

               • Suports verticals adossats a un mur.
            2. Peu dret

               Anotações:

               • Qualsevol suport vertical (fusta) coronat per una peça anomenada sabata.
            3. Cariàtides i atlants

               Anotações:

               • Escultures femenines i masculines que substitueixen el fust d’una columna o pilastra.
            4. No descansen al terra

               Anotações:

               • Mènsules, cartel·les i permòdols.
      2. Sostinguts
         1. La llinda

            Anotações:

            • Element horitzontal que transmet les càrregues de la coberta de manera vertical. Permet l’ús de la coberta plana o arquitravada.
         2. L'arc

            Anotações:

            • Element corbat que desvia lateralment les càrregues de la coberta. Parts principals: dovelles, impostes, la línia d’imposta o d’arrencada, la llum, la clau, els salmers, l’intradós i l’extradós. Arcs més comuns: mig punt, apuntat, ferradura, peraltat.
            1. Arc former

               Anotações:

               • Paral·lel a l’eix longitudinal de les naus.
            2. Toral

               Anotações:

               • Transversal al mateix eix.
            3. Arcbotant

               Anotações:

               • Arc rampant que descarrega les voltes als contraforts exteriors de l’edifici.
         3. Cobertes planes o arquitravades

            Anotações:

            • Recolzen a la llinda i exerceixen càrregues verticals sobre els elements sostenidors. La componen 2 elements.
            1. Frontó

               Anotações:

               • Espai triangular situat a la façana entre la cornisa i la teulada de dos vessants.
            2. Entaulament

               Anotações:

               • Consta de 3 parts: arquitrau, fris i cornisa.
         4. Cobertes corbades o de volta

            Anotações:

            • Cobertes originades pel moviment longitudinal o de rotació d’un arc generador. Descarreguen el seu pes sobre els murs o pilastres. Les més habituals són: la volta i la cúpula.
            • Cimbori: estructura quadrada, octagonal o prismàtica que es construeix damunt del creuer d’una església.
            1. La volta

               Anotações:

               • Constituïdes per dovelles (dovella central=clau). Es construeixen per trams oberts a l’exterior per uns espais anomenats llunetes (il·luminació al seu interior). Més comunes: la volta de canó, la d’arestes, la de creueria i la volta amb petxines.
            2. La cúpula

               Anotações:

               • Volta semiesfèrica que està formada pel moviment rotatori d’un arc generador sobre la seva clau (dovella central) que tanca l’arc. Per passar d’una planta quadrada a una de circular: 2 maneres de fer-ho.
               • La cúpula pot ser una semiesfera o pot estar constituïda pel tambor (anell octagonal o cilíndric sobre el qual s’assenta la cúpula). Tipus de cúpula més habituals: mitja taronja, el·líptica, oval, bulbosa i gallonada.  Actualment destaca la geodèsica.
               1. Trompes

                  Anotações:

                  • Petits elements semicònics que converteixen un espai interior quadrat en un d’octagonal.
               2. Petxines

                  Anotações:

                  • Elements que ocupen els llocs buits entre els arcs que sostenen la cúpula.

Anotações:

• Engloba totes les manifestacions pictòriques i escultòriques.

1. Tipus
   1. Obres úniques

      Anotações:

      • terreny pictòric - úniques i originals
   2. Obres múltiples

      Anotações:

      • En el gravat (exemple) pressuposa una repetició més o menys extensa.
2. Temàtiques

   Anotações:

   • Temàtiques molt diverses, però les més valorades són: o  Religioses o  Mitològiques o  Temes històrics o  Retrats o  Populars i aristocràtiques o  Marines o  Paisatges o  Al·legòriques... o  Actualitat: temàtiques metafísiques, surrealistes, cinètiques, abstractes...

Anotações:

• Pensada per ocupar un lloc concret. El punt de vista pot ser: o  Únic/múltiple o  Frontal/circular
• - Tenir en compte la distància física entre l’escultura i l’espectador. - La relació de l’escultura amb l’arquitectura és fonamental, perquè ocupa altars i fornícules (es relaciona amb l’espai urbà).
• MIQUEL ÀNGEL DEIA QUE L’ESCUTLURA ES FA... “per forza di levare”: traient material d’un bloc de fusta, pedra o marbre.

1. Solucions
   1. Modelatge

      Anotações:

      • L’artista dóna forma a una imatge amb els dits i amb diverses eines (materials: cera, guix o argila)
   2. Tallat

      Anotações:

      • Consisteix en llevar i rebaixar material d’un bloc de pedra, marbre o fusta.
   3. Buidatge

      Anotações:

      • Tècnica escultòrica per mitjà de la qual s’obté un motlle a partir d’un model realitzat prèviament en cera (o altre material mal·leable).
2. Materials
   1. Marbre

      Anotações:

      • Material de l’escultura per antonomàsia. Duresa.
   2. Alabastre

      Anotações:

      • Alabastre i pedra calcària: Materials més dúctils i tous.
   3. Granit

      Anotações:

      • És el més difícil de tallar.
   4. Fusta

      Anotações:

      • Més comunes: boix, caoba i noguera.
   5. Materials al S.XX

      Anotações:

      • Acer inoxidable, el formigó, el ferro, el cartró, la tela encolada, etc.
3. Instruments
   1. Concepte i passos

      Anotações:

      • L’escultor transforma la matèria pressionant-la o colpejant-la amb instruments diversos. La majoria d’eines són punxants o tallants.
      1. Desbastat

         Anotações:

         • Es fa amb un punter. - Cisells i gúbies: eines tallants de tall recte i que tenen el tall corbat.
      2. Allisat

         Anotações:

         • Es fa amb llimes o paper de vidre. En el marbre es fa amb pedra tosca i abrasius.
   2. Formes
      1. Ple volum o escultura exempta
         1. Unifacialitat

            Anotações:

            • Únic punt de vista òptim frontal.
         2. Multifacialitat

            Anotações:

            • Multiplicitat de punts de vista òptims.
      2. Relleu

         Anotações:

         • Forma d’escultura que s’acosta més a la pintura, però utilitza els diversos tipus de relleu per aconseguir la perspectiva i profunditat en la representació.
         1. Alt relleu

            Anotações:

            • Sobresurt més de la meitat del seu volum.
         2. Mig relleu

            Anotações:

            • Només sobresurt la meitat de la figura.
         3. Baix relleu

            Anotações:

            • Té un griux inferior a mitja figura.

Anotações:

• És la manifestació artística que el públic coneix més bé, tot i que el procés d’elaboració pictòrica és complex. Anteriors del segle XIX els pintors partien d’uns traços fers a manera esbós (“modello”).

1. Instruments
   1. La paleta

      Anotações:

      • Suport sobre el qual el pintor posa els pigments que farà servir en l’obra.
   2. El pinzell

      Anotações:

      • Eina que, en actuar sobre els suports, els imprimeix.
   3. L'espàtula

      Anotações:

      • S’utilitza per barrejar colors, aplicar-los i estendre capes de fons i de pintura.
   4. Altres instruments

      Anotações:

      • Mans, tubs, trossos de tela per al frottage, espais, etc.
   5. Eines del dibuixant

      Anotações:

      • Llapis i ploma
2. Suports
   1. Primer suport

      Anotações:

      • Va ser la paret de les coves (obres en aquestes parets=art parietal)
   2. Segon suport

      Anotações:

      • Fusta i tela
   3. Tercer suport

      Anotações:

      • Mur (obres en aquests murs=pintura mural). Tècniques pictòriques murals: - Fresc - Tremp
   4. Altres suports

      Anotações:

      • Coure, llautó, zenc, pissarra, pergamí (gran importància en l’art de la il·luminació).
3. Tècniques

   Anotações:

   • La majoria es combinen dos constituents per aconseguir el color: pigments de color i aglutinants.
   • D’altra banda, van aparèixer noves barreges sintètiques com l’acrílic (assecatge molt ràpid, i possibilitat de ser emprada en diversos tipus de superfície). Tècnica eminent decorativa: la laca (vernís dur i brillant fet amb làtex).
   1. Fresc

      Anotações:

      • Modalitat més usual de la pintura mural. S’utilitza la sinòpia: dibuix preparatori que es fa damunt l’arrebossat i permet fixar els contorns de l’obra.
   2. Tremp

      Anotações:

      • Utilitzada com a pintura mural. Utilitzat pels pintors renaixentistes.  
   3. Oli

      Anotações:

      • Sobre taula/llenç. Barreja de pigments amb oli à color brillant i possibilitat de rectificar.
   4. Aquarel·la

      Anotações:

      • Colors transparents i lleugers, aglutinats amb goma aràbiga, sense utilització del blanc.
   5. Guaix o aiguada

      Anotações:

      • Consisteix en la utilització de colors opacs, una mica més pastosos, i l’ús del blanc.
   6. Encàustica

      Anotações:

      • Colors diluïts en cera fosa. Segle XX: aparició d’altres tècniques pictòriques.

Anotações:

• Fase prèvia de la realització artística.

1. Característiques

   Anotações:

   • - Una característica important del dibuix és la seva brevetat d’execució, però aquesta apreciació no sembla gaire exacta avui. - Avui dia, el dibuix  assoleix categoria artística pròpia.
2. Composicions comunes

   Anotações:

   • El dibuix a llapis, a tinta, el carbó i la sanguina (feta amb llapis de color vermell).
   1. El pastel

      Anotações:

      • Tècnica que s’executa en sec.   
   2. La cera

      Anotações:

      • És més grassa (barreja de colors amb cera líquida).

Anotações:

• Una de les característiques més importants del gravat és la seriació (possibilitat de ser reproduït més d’una vegada). El suport que utilitza és el paper i a vegades la tela. Per estampar el dibuix es fa servir premsa.

1. Mètodes d'impressió
   1. Impressió en buit

      Anotações:

      • La matriu es dibuixa a base de solcs (s’utilitza en el gravat al burí o l’aiguafort).
   2. Impressió planogràfica

      Anotações:

      • Es dibuixa sobre una matriu pedra.
   3. Esgrafiat

      Anotações:

      • El dibuix resultant no té relleu, sinó que està enfondit.
   4. Impressió a partir de plantilla

      Anotações:

      • La imatge s’obté transferint el color.
2. Tipus de gravat

   Anotações:

   • Al peu dels gravats s’hi indiquen els noms de: l’autor, el gravador i el dibuixant.
   1. Gravat de traducció

      Anotações:

      • Copia una pintura, escultura, arquitectura...
   2. Gravat de creació

      Anotações:

      • Crea una obra original que després serà reproduïda un nombre de vegades variable (segons la tècnica elegida).

Anotações:

• Altres disciplines que són importants a l’hora de valorar el fenomen artístic en tote les seves dimensions.

1. Miniatura

   Anotações:

   • Coneguda també com a art de la il·luminació. És una pintura al tremp de petites dimensions, feta sobre un pergamí o un paper, i que s’utilitza per decorar manuscrits.
2. Vitrall

   Anotações:

   • Es treballa a la manera d’un mosaic damunt un dibuix previ.
3. Mosaic

   Anotações:

   • S’utilitza com a paviment o per adornar murs.
4. Ceràmica

   Anotações:

   • Productes que s’obtenen modelant masses d’argila i altres terres. Les ceràmiques poroses són tèrries i permeables, com la terracuita i la pisa. Les impermeables són el gres i la porcellana.

Anotações:

• Noves formes d’expressió. Amb l’ajut del “mass media”, els nous llenguatges de l’art (fotografia, cinema, video, cartell i còmic) han construït el nou imaginari icònic de la societat contemporània.
• Aquesta possibilitat de difondre massivament els productes artístics ha permès una democratització cultural que ha fet de l’obra d’art un objecte de consum popular.

1. Fotografia

   Anotações:

   • (Any 1816 es realitzà la primera fotografia per Joseph Nicéphore NIEPCE). - Permet captar una imatge concreta sobre una superfície de dues dimensions. - La fotografia artística no cerca necessàriament la realitat, sinó una recreació que conjuga aspectes pictòrics com la composició, la llum i els colors.
   • Ha demostrat una capacitat d’adaptar-se a personalitats artístiques i visions de la realitat molt diferents (mitja molt dúctil a la llibertat creativa).
2. Cartell

   Anotações:

   • (aparició al segle XVIII) Reflex fidel de l’art i de les inquietuds socials de cada època. El cartell fusiona la imatge i la paraula en un tot que tingui per a aquell a qui s’adreça una significació precisa. 
   • Fonaments del cartellisme modern: -  Assimilació d’un producte a una persona o un model icònic conegut. -  Adaptació de la tipografia a l’estètica i el missatge. -  Simplificació de formes i ús de colors vius i contrastats.
3. Cinema

   Anotações:

   • (1896 inventat pels germans LUMIÈRE). Mitjà d’entreteniment i instrument de transmissió ideològica i de creació artística. La música ha fet del cinema un art complet (integra música i paraula en una unitat inseparable).
   • Els moviments i enquadraments de la càmera, de la llum i l’escenografia han creat un llenguatge artístic i estètic personal.
4. Còmic

   Anotações:

   • (apareix el 1896, en un diari de Nova York). Llenguatge narratiu que explica una història mitjançant una successió de vinyetes que integren dibuix i text. Conjunció de la imatge i el text per explicar una acció temporal.
   • Gran capacitat de comunicació amb públics heterogenis. Finals de 1950, artistes utilitzen el llenguatge i format del còmic per als seus quadres.
5. Vídeo i noves tecnologies

   Anotações:

   • Gran versatilitat creativa a partir de la manipulació d’imatges noves, o bé ja editades. Capacitat de provocar la reflexió sobre el poder de la comunicació i de la imatge.
   • El “computer art” ha suposat la substitució de les tècniques artístiques mecàniques per les digitals.

Anotações:

• L’urbanisme, l’arquitectura i els monuments configuren el paisatge urbà d’una ciutat i li donen una singularitat pròpia.

1. Arquitectura
   1. Vistes
      1. Façana

         Anotações:

         • S’estructura en cossos (organització horitzontal) i en carrers (organització vertical). Cal tenir en compte els elements que la defineixen.
      2. Planta

         Anotações:

         • Pot ser de tipus diferents segons l’estil, l’època i la funció (en arquitectura religiosa són freqüents: formes de creu llatina i grega, plantes basilical i circular...).
      3. Alçat

         Anotações:

         • Conjunt d’elements arquitectònics verticals. S’hi identifiquen els elements sostenidors (murs, columnes, pilastres o pilars) i els elements sostinguts (arcs, voltes, cúpules, tambor, cimbori i arquitrau).
   2. Funció

      Anotações:

      • Objectiu amb què ha estat projectada l’obra (funció utilitària, teatral, especulativa, simbòlica, comercial...) i el simbolisme de l’edifici (poder polític, religiós o econòmic).
      • Finalment, també és important conèixer els antecedents de l’obra i les influències posteriors.
2. Urbanisme
   1. Cal considerar

      Anotações:

      • La trama urbana i la seva relació amb l’arquitectura, i els monuments en el conjunt del paisatge de la ciutat o del territori.
   2. És important

      Anotações:

      • És important situar l’espai urbanístic cronològicament, col·locar-lo en l’estil artístic corresponent i determinar si la configuració d’aquest espai és una intervenció puntual. Altre element important: relacions amb altres intervencions i obres del mateix autor.

Anotações:

• Per fer un estudi complet s’ha de fer una anàlisi formal, per identificar els elements de què consta i, a continuació, una anàlisi conceptual, per estudiar-ne el significat. Finalment es fa una anàlisi tècnica.

1. Pintura
   1. Anàlisi formal

      Anotações:

      • - Fer atenció a les formes i valorar si són tancades (dibuixístiques) o obertes (pictòriques). - Posar atenció en la composició de la pintura per tal de situar el fons i les figures, la profunditat i altres característiques.
      1. La composició
         1. Tancada

            Anotações:

            • o centrípeta: tots els elements van al centre del quadre.
         2. Unitària

            Anotações:

            • Els elements interaccionen els uns amb els altres.
         3. No unitària

            Anotações:

            • Els elements es troben individualitzats.
         4. Superficial

            Anotações:

            • Les diverses parts que integra estan separades per una perspectiva geomètrica.
         5. Oberta

            Anotações:

            • o centrífuga: els elements van cap als extrems del quadre.
         6. Profunda

            Anotações:

            • Els elements es superposen per mitjà d’una perspectiva aèria.
      2. Elements importants

         Anotações:

         • - La línia de l’horitzó - La geometria: pot ser circular, triangular, amb elements en franges verticals o horitzontals, amb corbes, etc. - La llum: ha de ser identificada per l’origen i per la naturalesa (natural, artificial o conseqüent) i també cal observar les maneres com s’aplica (clarobscur, tenebrisme...). d.      El cromatisme de l’obra: distingir si el pintor ha fet servir colors purs, càlids, freds...
   2. Anàlisi conceptual

      Anotações:

      • - Reconèixer el tema representat i les fonts literàries en què es vasa (llibres d’història, evangelis apòcrifs...). - Estudiar la iconografia (estudi dels atributs i símbols representats) i la funció.
   3. Anàlisi tècnica

      Anotações:

      • 2 aspectes associats: - Tècnica utilitzada per l’artista: oli, fresc, cera, tinta, etc. - El suport: tela, paper, cartró, vidre, etc.
   4. Altres

      Anotações:

      • El coneixement de la situació de l’obra també aporta informació important. L’estudi d’una obra ha de complementar-se amb l’anàlisi dels models plàstics anteriors o posteriors que hi ha pogut influir.
2. Escultura
   1. Anàlisi formal

      Anotações:

      • -Punt de vista (unifacial, 1 únic punt) o(multifacial, perspectives diverses). - Definir el tipus de cromatisme (policromia, daurats, estofats...) - Identificar els elements afegits sobre l’escultura (vestits, corones...). - Destacar la tipologia de l’estructura analitzada (ple volum, mig relleu...) i la seva situació en retaules, façanes, teulades, etc.
   2. Anàlisi conceptual

      Anotações:

      • - Serveix per comprendre el significat de l’escultura. - Cal descobrir la temàtica de l’obra, conèixer les fonts literàries i identificar la funció a què es dedica.
   3. Anàlisi tècnica

      Anotações:

      • - Veure amb quins materials ha estat realitzada l’obra - Si ha estat esculpida d’un bloc únic o amb la unió de diversos blocs. - Veure la relació de l’obra amb d’altres de semblants del mateix autor.